Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Religions i religiositat
La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…
Botànica popular
Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes, sense voler dir que pares, fills i néts no hi facin cap paper tot…
Els segles XIX i XX
L’obertura de Catalunya al món Amb l’arribada del Romanticisme els intercanvis de Catalunya amb l’exterior s’intensificaren És una tendència que amb alts i baixos s’ha anat consolidant i ampliant fins avui Catalunya va esdevenir europea en primer lloc per les estades dels seus artistes en els dos grans centres de creació plàstica més permanents, primer Roma i després París També, però, cal insistir en la importància dels viatges, viatges d’estudi o de descoberta, viatges romàntics cap a l’art medieval dels primitius italians, o més exòtics cap a ambients septentrionals o amb penetracions en…
Figueres
El centre de la ciutat de Figueres al voltant de la Rambla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Empordà, a la plana empordanesa, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
L’organització religiosa i l’economia al Penedès i el Garraf
Art romànic
Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…
Les sensibilitats estètiques: de l’elitisme artístic al consumisme
El canvi de fesomia de les ciutats Exposició pública d’un quadre , J Ferrer i Miró, c 1888 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC Durant el segle XIX, el procés de creixement dels centres industrials i l’augment demogràfic a les zones urbanes van comportar l’ampliació dels nuclis antics de moltes ciutats Així, per exemple, el 1857 un Reial Decret establia les bases de l’Eixample de Madrid, i el 1859 s’aprovava el projecte d’Ildefons Cerdà per a Barcelona Seguiren els projectes d’ampliació de Vigo, Bilbao, Sant Sebastià, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Valls,…
El segon gòtic lineal
Art gòtic
Termes, cronologies i nous models Creure que un dia va existir un tot compacte que cal definir dins la categoria única de gòtic lineal és ja, per se , un acte de fe El terme gòtic lineal només es pot utilitzar per a determinar un corrent general si es té present la seva restricció formalista i les seves múltiples insuficiències a l’hora de descriure les diverses etapes que se succeïren en el temps del primer gòtic en el camp de la pintura Aquesta etiqueta ha estat útil i acceptada per la seva neutralitat i perquè no determina a priori l’origen dels models que arribaren a terres catalanes…
La societat: els que no eren nobles de la Garrotxa
Art romànic
Els esclaus El comte Bernat Tallaferro establí en el testament de l’any 1020 que els seus esclaus servos havien d’ésser alliberats per a remei de la seva ànima i que les esclaves havien d’ésser lliurades a la seva muller, Toda Fins i tot s’especifica el nom dels cinc esclaus, juntament amb allò que calia que donessin per alliberar-se Adalbert de Cases havia de donar cinc unces d’or a Santa Maria de Cuberes perquè fessin una creu, Arnau de Ripoll també cinc unces per a una creu par a Sant Pere de Castellnou, Amalví de Tuïr i Tedmar d’Orriols havien de lliurar només dues unces a Santa Maria…
Els problemes de la democràcia
La recuperació de les institucions democràtiques i de l’autogovern de la Generalitat de Catalunya després dels quaranta anys de franquisme comportà finalment l’equiparació del sistema polític espanyol al conjunt de les democràcies occidentals S’assolia, així, l’objectiu principal de les organitzacions de la resistència antifranquista Un objectiu que sintetitzava moltes de les esperances de futur encaminades a la construcció d’una societat i d’un sistema polític que fossin alhora més justos, moderns i equiparables als de les democràcies europees Tanmateix, la manca d’una cultura democràtica…