Resultats de la cerca

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…

Estudià pedagogia a l’Escola de Mestres, dirigida per Joan Bardina, i, més tard, els amplià a París i Bèlgica L’any 1914 emigrà a Colòmbia, on treballà com a gerent en l’empresa d’exportació de cuirs Casa Pujol, a Barranquilla En contacte i d’acord amb el pedagog colombià Agustín Nieto, collaborà en la fundació del Gimnasio Moderno de Bogotà l’escola es basava en les noves teories pedagògiques que Fornaguera havia portat d’Europa Tornà a Catalunya, però la repressió de la dictadura de Primo de Rivera el feu tornar novament a Colòmbia Es dedicà a l’exportació de cuirs, i més tard fou nomenat…

Els seus components, tots ells membres de prestigioses orquestres nacionals o professors de conservatori, formen part d’una de les més brillants generacions d’instrumentistes valencians, amb el violinista A León Ara al capdavant El repertori de l’Orquestra Joaquín Rodrigo se centra principalment en la música espanyola des del Barroc fins a l’època contemporània Des de la seva presentació, el 1994, ha actuat a les més prestigioses sales del País Valencià, com ara el Palau de la Música de València 1997 El 19 de gener de 2000 tocà a l’església de Los Jerónimos de Madrid en ocasió del funeral de…

És situada a 2 800 m, a la falda E del volcà Pichincha, a la vora del riu Machangara El creixement de la ciutat ha quintuplicat la població al llarg del s XX, desenvolupament motivat, en part, per la construcció del ferrocarril a Guayaquil, que també impulsà la industrialització de la ciutat productes alimentaris, químics, indústria tèxtil, joieria, ciment És el centre polític, cultural i comercial del país Hi passa la carretera Panamericana Arquebisbat Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Central del Ecuador, fundada el 1769 Escuela Politécnica Nacional, el…

En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust local catedral…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel Departament de Recerca del Taller d’…

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925, Agustín García…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide  SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’advocat, Luis…

Fill i germà d’actors, s’inicià en el teatre universitari de Madrid, on estudià filosofia El 1962 debutà professionalment amb la companyia de Lilo Murati, i el 1968 fundà la seva companyia teatral amb María José Goyanes El 1963 participà en el primer rodatge cinematogràfic, Nueve cartas a Berta de Basilio Martín Patino D’aleshores ençà ha rebut nombrosos premis per les seves interpretacions teatrals i cinematogràfiques Participà en muntatges teatrals com La verdad sospechosa , dirigida per Pilar Miró, El sí de las niñas de Moratín, dirigit per MNarros 1996, o La mujer de negro 2000, una…