Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Montgai és situat a la vall baixa del Sió, a banda i banda del riu, entre la serra de Bellmunt a migdia i el peu de la serra de Montclar a tramuntana És situat entre els municipis de Preixens a llevant, Foradada al nord-est, Cubells a tramuntana i a ponent, Bellcaire d’Urgell al sud-oest, i Bellmunt, Penelles i l’enclavament de Torretosquella del municipi urgellenc de Castellserà, a migdia El terme és regat pel Sió, poc cabalós, i per sèquies del canal d’Urgell, com la Sèquia Primera i la Petita Algunes partides del terme són el Tossal Roig 348 m,…

Situació Les ruïnes del castell del Far es troben al mateix indret on hi ha l’església de Sant Martí La situació, doncs, d’aquesta fortalesa i la manera de poder-hi arribar és la mateixa que hem assenyalat per a l’església Història Al final del segle XIII hi ha notícies de l’erecció del castell del Far, però hom ignora si abans ja hi havia en aquest lloc alguna obra de fortificació, o bé una guaita Les obres del castell s’enllestiren l’any 1299, fetes pel comte Ponç V anomenat tradicionalment Ponç-Hug IV d’Empúries El comte establí una entesa amb el monestir de Sant Pere de Rodes, després del…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…

Corsera, església de Sant Martí del Far d’Empordà L’ampli procés de fortificació de poblacions i d’edificis, tant civils com religiosos, iniciat des del final del segle XIII a tot Catalunya, també va abastar les esglésies parroquials, moltes de les quals van esdevenir veritables temples fortaleses o s’integraren plenament als recintes urbans o castellers a manera de torrasses o bastions Així va passar a l’església del Far d’Empordà, que es convertí en part del castell del Far, acabat pel comte d’Empúries el 1299, en un moment de fort enfrontament entre aquest noble i el rei Jaume II Al…

Situació Una perspectiva de l’església des del costat sud-oest, durant la campanya arqueològica de l’any 1983 J A Adell Sant Romà de Sidillà, o de les Arenes, és l’església de l’antic poblat alt-medieval de Sidillà, situat en una pineda espessa vora el Ter, a tramuntana de Sant Llorenç de les Arenes Aquest poblat és actualment tot colgat per la sorra Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi cal seguir des del poble de Foixà l’itinerari ja indicat per al poblat de Sidillà JBH-MLIR Història És probable que el lloc de Siziliano citat en el testament sacramentan del clergue Guigo entre els…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del nord-oest De l’edifici romànic primitiu es conserva la nau, rectangular, i a terra encara hi ha vestigis dels fonaments de la capçalera F Baltà La capella o santuari de Sant Grau es troba, aïllat, al sector occidental del terme d’Albons Es dreça al cim d’un puig 65 m d’altitud, cobert de bosc de pins i alzines, a la serra de Sant Grau Prop de l’església, al vessant de tramuntana del pujol, hi ha la Font de Sant Grau Mapa 296M781 Situació 31TEG050621 Per arribar a Sant Grau cal situar-se a l’indret de la Creu d’Albons, on s’agafa un camí de…

Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…

Situació Una vista exterior de l’església, des del costat de ponent F Tur L’església de Santa Maria és la parroquial de Vilanant i es troba dins el nucli de la població, a la plaça Mapa 258M781 Situació 31TDG909783 Vilanant és a 8 km de Figueres S’hi arriba per la carretera d’Avinyonet de Puigventós a Terrades que enllaça la C-260 de Roses a Besalú i Olot per Figueres amb la carretera local de Figueres a Albanyà Si l’església és tancada cal acudir a la rectoria JBH Història La referència documental més antiga que es coneix actualment sobre el lloc de Vilanant es troba en el testament del…

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble,…