Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Bartomeu Barceló i Pons
Historiografia catalana
Geògraf.
Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer…
Falange Española de las Jons
Partit polític
Partit falangista constituït a Madrid i liderat per Raimundo Fernández Cuesta, que el 1976 es presentà com l’hereu de l’organització liderada per José Antonio Primo de Rivera amb el mateix nom.
De fet, diversos collectius d’“esquerra falangista” i falangistes crítics amb la burocratització del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS assajaren de legalitzar un grup amb la denominació de “FE de las JONS” a les darreries del franquisme, com els Círculos Doctrinales José Antonio CJA , el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES o els seguidors de Manuel Hedilla, agrupats en el Frente Nacional de Alianza Libre FNAL Tanmateix, la denominació fou aconseguida oficialment al setembre de 1976 pel collectiu de Raimundo Fernández Cuesta exministre…
Vicent Gascón i Pelegrí
Historiografia catalana
Erudit i cronista oficial del seu poble natal.
Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de Valldigna 1955…
Lluís Revest i Corzo
Historiografia catalana
Erudit i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló 1915, de bibliotecari i d’arxiver municipal 1929 i de cronista oficial de la ciutat 1944-63 Fou professor de lletres 1917 i de filosofia 1948-59 a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló 1910-12 i escriví La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de Castelló 1932, que…
Leopoldo Piles Ros
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians Obtingué…
Jaume Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Emblema de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
© Fototeca.cat
Medicina
Institució iniciada a Barcelona de manera no oficial a les reunions que des de l’any 1754 es feien a casa de Josep Ignasi Santponç, amb Josep Forners, Antoni Rigal, Joan Esteve, Pere Güell i Josep Soriano.
El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…
Sant Llorenç de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba entre les ruïnes del castell, del qual era la capella La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per arribar a la fortalesa Història L’única cita documental coneguda on és l’església de “ Sancti Laurentii de Rochabruna ” data de l’any 1209, amb motiu de l’evacuació que Arnal de Llers, senyor del castell de Rocabruna, va fer al bisbe de Girona, Arnal de Creixell, de totes les exaccions que havia comès en les esglésies i clergues dels seus dominis, entre les quals consta l’esmentada capella Al marge d’aquesta referència, el…
Josep Ribelles i Comín
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular 1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…
,
Gabriel Ferrús
Literatura catalana
Poeta.
Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina