Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
El marc històric de l’art romànic al Penedès i el Garraf
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Elements escultòrics d’un monument funerari, versemblantment d’època romana, trobats fa uns anys al terme de Sant Martí Sarroca Es conserven al Museu Municipal de Sant Martí Sarroca ECSA - M Raurich Les característiques geogràfiques que defineixen el Penedès són les lleugeres ondulacions i el seu terreny planer que s’obre al mar per una àmplia zona d’estanys, avui terraplenats El complementen els estreps de les serralades litoral i pre-litoral Des d’antic és un lloc amb una gran abundor d’aigua, bo i fàcil de conrear Tanmateix era,…
Castell de Fraumir (Gósol)
Art romànic
Situació El castell de Fraumir es troba situat al Riu de Valls, sobre el molí d’en Güell, en un lloc elevat i gairebé inaccessible per l’embrossat del terreny, prop del límit del municipi de Josa de Cadí Les restes del castell són escasses i bàsicament constituïdes per trossos de murs La seva situació estratègica és remarcable, sobre el camí que unia el Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 92,5 — y 71,9 31 TCG 925719 L’accés és molt difícil Hi ha diverses maneres d’…
Castell de Casserres
Art romànic
En l’actualitat no queda cap rastre del castell de Casserres, encara que tenim constància de la seva importància per molts documents Queda, però, el seu record en la tradició i en l’escut de la vila Efectivament la tradició oral situa el castell de Casserres en un serrat que encara rep el nom d’“EI Castell”, el qual és també conegut com el Serrat de Terra Cuca és aquest un turó arrodonit i amb una gran esplanada formada per roques on es poden veure indicis del que podia haver estat una muralla defensora Un altre element fosc sobre aquest castell el trobem en un document que guarda un…
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…
Sant Pere del Castell, actual santuari de la Mare de Déu de la Font Santa (Subirats)
Art romànic
Situació Interior de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada per arcs torals ECSA - JA Adell L'església de Sant Pere de Subirats és situada en un replà del cim de la muntanya, on hi ha el castell de Subirats, a ponent del recinte casteller, en una situació similar a la de l’església de Sant Pere del castell de Gelida Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 Per a anar-hi cal prendre una carretera d’uns 3 km que surt del barri de Casots, situat sobre la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a la carretera N-340 JAA Història Al nucli del castell, en el lloc on hi ha…
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
Bibliografia general referent al romànic del Penedès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…
Castell de Montmajor
Art romànic
Situació Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada J Bolòs Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis , una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Cardona a l’Espunyola i…
Castell de Vilademàger (la Llacuna)
Art romànic
Situació Vista aèria del penyal on s’alcen les ruïnes del castell i l’església de Sant Pere de Màger ECSA - J Todó Les ruïnes del castell, dins l’àmbit de les quals hi ha l’església de Sant Pere, són bastides al cim d’un espadat, a uns 712 m d’altitud, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna, dominant la població actual Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Hom hi pot accedir per un camí que té l’inici a l’extrem est de la Llacuna El camí carreter passa pel costat de les escoles, del cementiri i, després de deixar a mà esquerra el camí que va a cal Marquet, arriba a una esplanada que…
L’evolució del panorama musical
Cartell del Festival Internacional de Música de Barcelona, Fòrum Musical, octubre del 1982 Image Si bé la contínua activitat de la vida musical durant la dictadura franquista va fer creure que aquest art era immune als esdeveniments polítics, el retorn de les llibertats va evidenciar un potencial reprimit que ha anat desenvolupant-se de manera obsessiva fins al punt que en el moment actual l’activitat musical de qualsevol mena és superior a qualsevol època i perfectament parangonable a qualsevol societat moderna Tanmateix, però, els primers anys vuitanta van veure la caiguda d’entitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina