Castell de Fraumir (Gósol)

Situació

El castell de Fraumir es troba situat al Riu de Valls, sobre el molí d’en Güell, en un lloc elevat i gairebé inaccessible per l’embrossat del terreny, prop del límit del municipi de Josa de Cadí. Les restes del castell són escasses i bàsicament constituïdes per trossos de murs. La seva situació estratègica és remarcable, sobre el camí que unia el Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781: x 92,5 — y 71,9 (31 TCG 925719).

L’accés és molt difícil. Hi ha diverses maneres d’arribar-hi, però la millor és agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; després del quilòmetre 19, al pont de Llinars de l’Aiguadora, a mà dreta, cal seguir una pista que condueix al poble de Llinars, des d’on cal continuar per una pista llarga i en bastant males condicions, que porta fins al molí d’en Güell. En arribar a aquest lloc ja es veuen les restes del castell, a mà dreta, en un lloc que hom anomena “Els Castellots”. (MDSS)

Història

Fraumir apareix en la documentació en dates certament avançades. La primera menció del lloc data del principi del segle XII i la trobem en un document de l’època de Ramon Berenguer III, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El document és una compravenda entre Hug Adalet i la seva muller i un tal Guillem, d’un feu que tenien al lloc anomenat “Roc del Ferrús”: “... rocha que ego abeo ad fevum in apendici de Monte Rechea in locum que voccant Rocha de Ferruch...”; una de les afrontacions d’aquest feu és Fraumir: “... et vadit in ipso termine de Francmir...”.

Al final d’aquest mateix segle tornem a trobar una altra referència al lloc, encara que no del castell, en una donació, datada el dia 20 de setembre de 1170, feta per Galceran de Pinós, juntament amb la seva muller Berenguera i els seus fills, a favor dels templers. El feu, que pertanyia al comtat de Cerdanya, comprenia els llocs de Palomera i Encija: “... montem de Palomera et de Cija...”. Té per afrontacions Vallcebre, Peguera i Fraumir: “... oriente in collum Balcebre, de meridie usque ad terminum de Peguera, de occidio in termino de Fraucmir...”.

L’any 1196 trobem un tal Guillem de Fraumir com a posseïdor d’una terra propera a Tàrrega i Montblanc.

L’any 1255 un altre document ens parla del lloc de Fraumir: G. de Saucz donà a R. R., torner de Bagà, durant la seva vida i la d’un fill i una filla seus, tot el bosc de Feners, de Fraumir fins a Clarà i de la serra de Mirapol fins al Cap d’Encija, per a l’obra de torn, i hi podia introduir talladors que obressin per a ell, però no menestrals estrangers. En paga havia de fer-li cada any dues dotzenes d’escudelles i 4 talladors i a més donar-li 10 sous.

Dos anys més tard, el 1257, feu la mateixa concessió a dos altres torners de Bagà, els quals podien establir torns allí on els semblés, i hi podien tenir cadascun tres talladors. Havien de pagar-li en cens 3 dotzenes d’escudelles i sis talladors o plats.

Durant la segona meitat del segle XIII trobem un llinatge que porta el nom de Fraumir; pel que es pot extreure de la documentació podem dir que gaudien de la confiança dels barons de Pinós, car surten esmentats com a testimonis en actes molt importants d’aquesta baronia.

L’any 1255 apareix esmentat B. de Fraumir com a testimoni de la rebuda en guiatge que feu Ramon de Guàrdia a Pere Sanxo, borser, ciutadà de Tolosa i veí de Lleida.

El mateix any, el dia 2 dels idus d’agost, B. de Fraumir signa la donació que feu Galceran el Jove (Galceran IV) del castell de Bellver en favor del seu pare, amb motiu d’anar-se’n a la guerra.

L’any 1257, G. de Fraumir signa com a testimoni en el document pel qual Ramon de Guàrdia, fill de Galceran de Pinós i veguer del senyor Rei en les zones de Camprodon i Olot, absolgué pel preu de 10 sous a P. Esteve d’Olot de totes les demandes que contra seu hi havia per raó de l’homicidi d’A. Albert de Besalú.

El mateix any, el primer dia del mes de setembre, els germans Guillem i Berenguer de Fraumir reten homenatge i sagrament a Galceran de Pinós.

Alguns anys més tard, el 1273, el cavaller Guillem de Fraumir avalà la carta de franquesa que Galceran de Pinós, la seva muller, el seu fill i la seva nora, concediren als habitants del castell de Gósol.

La primera referència concreta sobre el castell de Fraumir la trobem en un document, datat el 23 d’agost de l’any 1288, en el qual el monjo Bertran, fill del capellà de Brocà, absol a Galceran de Pinós, al seu fill Ramon i a tots els seus vassalls, homes i dones, que havien intervingut en la seva capció, i també a Bernat de Gósol que l’havia retingut presoner al castell de Fraumir.

Aventurant una hipòtesi podríem dir que la construcció del castell podria ésser datada de la segona meitat del segle XIII, entre el 1255, any en què, segons la documentació, sembla que el castell no existeix, i l’any 1288, en què el castell és ja construït.

El 1309 Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà, amb el consentiment del seu marit Hug de Mataplana, en part permutà i en part vengué al rei Jaume II, el feu de Berga i Berguedà i tots els castells i possessions que hi tenia.

Sibil·la cedeix al rei, entre altres, els castells de Fraumir, Casserres, Montmajor, Merola, Peguera, Blancafort i Montclar, i el rei dona a la comtessa els castells de Gelida, Cervelló, Tamarit i 180 000 sous.

A la segona meitat del segle XIV senyoregen els castells de Fraumir les famílies dels Tous i els Carbesi, d’una manera consecutiva. Els primers apareixen com a posseïdors del lloc en els fogatges de 1358 i 1365-70, i els segons en el de 1381. En aquestes dates el lloc de Fraumir era ja poc poblat, doncs els fogatges només donen 4 focs.

El 1425, Pere Fraumir, rector de Gósol, actua com a notari en diverses escriptures.

Al segle XVII consta que el castell de Fraumir i altres indrets de la seva rodalia, Vilacireres, Mirapol, Madrona, etc., són del rei.

Al final del segle XVIII, en el cens de l’any 1787 trobem el lloc de Castellfraumir, però no ja com a castell sinó com a poble. Segons el cens té 102 habitants.

El 1831 “Castell de Framí” apareix com una de les possessions de Guzman y Soler. (MDSS)

Castell

Les restes del castell, cobertes totalment pel bosc, són difícils de trobar i consisteixen en unes restes de murs, de pedres escairades, l’estat de les quals i les bardisses, no permeten d’endevinar-ne la planta que dibuixaven. Caldria una neteja del bosc i una exploració arqueològica per a poder escatir-ne les característiques formals i constructives. (JAA)

Bibliografia

  • Pere Català i Roca: El castell de Fraumir, a Els castells catalans, vol. V. Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 906-909
  • M. Dolors Santandreu i Soler: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1, Berga 1982
  • Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. I, Barcelona 1930