Resultats de la cerca

Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la…

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 100 m lliure 1929 i relleus 5×50 m 1929, 4×200 m 1930 i 4×100 m lliure cinc vegades 1928-31, 1939 Es proclamà campió d’Espanya en 100 m lliure 1932, 1933, 3×100 m estils 1933, 1934 i 4×200 m lliure 1929-33, 1935 Establí sis vegades els rècords català i estatal dels 50 m, 100 m i 4×200m lliure en el període 1931-34 En waterpolo, fou campió de Catalunya de primera categoria 1934 i d’Espanya 1942, 1943 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1934 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i Londres 1948 Posteriorment fou…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’Acadèmia Sibelius de…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on també es formà com a director d’orquestra a la classe de Jorma Panula, tenint com a condeixebles Esa-Pekka Salonen i Osmo Vänskä Començà tocant el violí en l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, amb la qual debutà el 1979 com a director En fou nomenat director titular el 1987, any en què també assumí la direcció artística de l’Orquestra de Cambra Escocesa 1987-91 Juntament amb Salonen, el 1983 fundà l’Orquestra de Cambra Avanti, i aquell mateix any dirigí l’Orquestra Filharmònica de Filadèlfia, de la qual esdevingué…

A divuit anys, després de guanyar el Trofeu Fi d’Estiu per a nedadors no federats, ingressà al Club Natació Barcelona Velocista, es proclamà campió absolut de Catalunya de 100 m lliure 1951 i de 200 m lliure 1952, i el 1951 establí els rècords català i estatal de 50 m lliure dos cops i 100 m lliure dos cops més, i fou el primer nedador estatal a baixar dels 59 s en aquesta última distància Bandy Zolyomy el reclutà per al waterpolo i amb l’equip del CNB fou quatre cops campió d’Espanya de primera divisió 1950, 1952, 1953, 1954 i, amb la selecció estatal, campió dels Jocs Mediterranis d’…

Especialista en proves de mitjana i llarga distància, nedà amb el Club Natació Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 400 i 1500 m lliure 1952 Competí també en waterpolo a les files de l’equip del CN Barcelona que guanyà onze Campionats d’Espanya entre el 1949 i el 1964 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona 1955 en els Jocs Mediterranis Participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i aconseguí el quart lloc al Trofeu Itàlia celebrat a Nimega, Holanda 1953 Participà en els Campionats Europeus 1954, 1958 i el torneig Sis…

Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als Campionat d’Europa de…

Estudià al Conservatori Central de Moscou i es perfeccionà amb Leonid Kogan L’any 1980 rebé el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, la Medalla d’Or del Concurs Cajkovskij de Moscou Ha fet una espectacular carrera de concertista amb directors com C Abbado, J Eliot Gardiner, K Masur, K Nagano o W Sawallisch El 1998 interpretà els concerts per a violí de B Bartók i I Stravinsky amb la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció d’EP Salonen Mullova ha enregistrat els concerts de J Brahms, F Mendelssohn, S Prokof’ev i J Sibelius, així com Les quatre estacions…

Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia 1981-84 El 1984 debutà a l’…

Es llicencià a la Universitat de Washington el 1971 i el mateix any realitzà estudis a Roma i, posteriorment, a l’Architectural Association de Londres, el 1976, any a partir del qual establí el seu propi despatx a Nova York Desenvolupà una tasca docent en diverses universitats, entre d’altres la de Columbia, des del 1981 Tal com expressa en el seu manifest Anchoring 1989, la seva obra tracta d’aprofitar les oportunitats que ofereix la situació i el lloc concret de cada projecte, a partir de la generació de diagrames conceptuals que possibiliten que la forma esdevingui específica, prescindint…