Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
format

format fotogràfic
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Dimensió, mida d’un llibre, una revista, un diari, etc, que deriven de les mides del full del paper sencer (en foli) o plegat (en quart, en vuitè, en dotzè, etc) de què es componen els quaderns.
format cinematogràfic Essent els fulls de paper de mides variable, hom no pot donar les mides precises dels diferents formats, encara que oscillen dins uns límits admesos com a típics 30 cm i més per al foli, 25 cm per al quart, 20 cm per al vuitè, 15 cm per al dotzè, etc
zigurat
Arqueologia
A Mesopotàmia, torre de pisos annexa a un santuari.
Hom creu que representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la divinitat per a visitar el seu temple Bé que apareix clarament documentat en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, els seus orígens potser són molt anteriors per a alguns, es remuntaria al període protohistòric 3100-2700 aC i ja hauria estat plenament en ús durant el període sumeri antic 2700-2371 aC És, en qualsevol cas, un producte del poble sumeri Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits Emplaçat sobre una gran…
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
Sant Agustí de Lloret Salvatge (Amer)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església amb els murs esbiaixats i decorats rústicament l’edifici es manté sencer però sense culte J Recarens L’església és situada en un agregat del municipi d’Amer, dalt d’un turó, sobre la carretera que va del Pasteral al pantà de Susqueda, davant mateix de la central elèctrica de l’esmentat pantà, però a l’altre costat de riu i de carretera Mapa L38-13333 Situació 31TDG654485 JRR Història Aquesta esglesiola, vinculada a les possessions del monestir de Santa Maria d’Amer, fou inicialment dedicada a sant Julià així apareix en la primera menció…
Sepultures antropomorfes de Pomar (Badalona)
Art romànic
Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i que tenim el…
tubulífers
Entomologia
Subordre d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels tisanòpters caracteritzats pel fet de tenir el desè segment abdominal sencer ventralment, les ales amb un sol nervi longitudinal reduït i també pel fet que les femelles no tenen oviscapte.
Comprenen una sola família, els fleotrípids
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells dels…
Atapuerca

La cova del Mirador, a Atapuerca
Fundación Atapuerca
Jaciment paleontològic
Grup de jaciments fossilífers situats a la serralada d’Atapuerca (Burgos), notables per les restes d’homínids del Plistocè mitjà.
La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976 Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300000 anys i representen una població d' Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una…
Bellpuig de les Avellanes

Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina