Resultats de la cerca

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i ocupà una plaça d’oficial de secretaria a l’Ajuntament de Sueca A casa seva tenia una extraordinària biblioteca Fou soci de Lo Rat-Penat En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca en reconeixement pel seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos primitivos hasta el presente 1905-…

Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run , donà un…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …

De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…

Vida i obra De família benestant, estudià dreta la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Milà i Fontanals i de Manuel Duran i Bas, i convisqué amb el seu cosí i amic Narcís Oller, amb qui compartia les aficions literàries Llicenciat el 1873, després d’una breu estada a Madrid per complir el servei militar, s’introduí en el món literari fins el punt d’abandonar l’advocacia i, installat a Barcelona, professionalitzar-se aprofitant la gran expansió del món editorial barceloní, bàsicament en les edicions en llengua castellana Així, collaborà a La Ilustración Universal , El Siglo Literario…

Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…

Vida i obra Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica, tot i que rebé algunes orientacions i ensenyaments de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla, i més tard completà la seva formació a l’estranger Exercí d’advocat a partir del 1896, però el 1908 abandonà la seva professió i decidí dedicar-se plenament a la música A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí com a crític musical teatral, artístic i literari durant cinquanta anys Collaborà en revistes nacionals i estrangeres Ritmo , La Revista ,  Revista Musical Catalana , La…

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre la companyia…