Resultats de la cerca

Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…

Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…

Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…

Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear 1879 i…

Vida i obra Traslladat de molt jove a València amb la seva família a causa de les dificultats econòmiques, estudià a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança i a l’Escola Normal, on obtingué la titulació de mestre, professió que mai no arribà a exercir Estigué afiliat a la Juventud Carlista, la qual cosa marcà tota la seva trajectòria professional periodística ja que sempre estigué vinculat a publicacions d’ideologia tradicionalista Començà la seva activitat periodística fent algunes collaboracions en diferents setmanaris de l’inici de la dècada del 1890 i trobà el seu primer treball en la…

Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Llicenciat en filosofia i lletres 1921 i en dret 1936, ingressà en el cos tècnic de Governació 1928 i, durant vint-i-un anys, ocupà el càrrec de secretari general del Govern Civil de les Balears Fou professor excedent de l’Institut Assessor de Marina de districte, professor de l’Escola Nàutica, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca, bibliotecari del Círculo Mallorquín, i, en el Congrés Arqueològic Nacional celebrat a Saragossa, representà la Comissió Provincial de Monuments i l’Acadèmia…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas  1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare i posteriorment estudià a Palma amb J Balaguer i B Torres Més tard perfeccionà els seus coneixements al Conservatori de Madrid amb els mestres J Tragó i P Fontanilla El 1900 rebé el primer premi de piano del conservatori madrileny i el 1904 realitzà uns quants concerts a Mallorca L’any següent viatjà a París, on estudià amb R Viñes i també amb Ch Tournemire, el qual l’introduí en l’estudi de l’orgue i l’ajudà a dominar la tècnica contrapuntística A París realitzà concerts a la Salle Touche, al Théâtre Marigny i a la Salle Berlioz i presentà…