Resultats de la cerca
Es mostren 3515 resultats
Temisó de Laodicea
Metge sirià.
Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres…
Construcció de la capella del Corpus Christi a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
14 d’octubre de 1331 Els obrers de l’església, diverses autoritats de la vila i el mestre major Guerau Comí prometen al prevere Jaume Ferrer que li faran construir, a l’església del lloc, una capella, per a la qual obra confessen haver rebut de l’esmentat Jaume Ferrer mil cinc-cents sous, dels dos mil que va prometre O Perdut A Arxiu Històric de Tarragona, fons Santa Coloma de Queralt, paper solt dins el Manual Gran del 1331 Actualment és extraviat a SEGURA, Joan Història de Santa Coloma de Queralt refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich, Santa Coloma de Queralt 1953…
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com…
Salvesines
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh…
hidrur de calci
Química
Sòlid de color blanc, de caràcter salí, insoluble en dissolvents orgànics, obtingut per síntesi directa dels seus elements.
El producte comercial és d’un color gris més o menys rogenc És descompost per l’aigua en una reacció hidrolítica de la qual resulta hidròxid de calci i hidrogen molecular D’aquí ve que sigui conegut també amb els noms d' hidrolita i hidrogenita , i és emprat per a transportar i produir quantitats petites d’hidrogen La seva gran reactivitat amb l’aigua el fa un dels agents dessencants més enèrgics, superior a l’anhídrid fosfòric, especialment avantatjós en la indústria per a dessecar els olis de condensadors i transformadors D’altra banda, el seu alt poder reductor és posat a…
llegir
Educació
Distingir en un escrit (els sons figurats per les lletres).
Per ensenyar a llegir, hom ha emprat tradicionalment el mètode consistent a fer aprendre progressivament els noms de les lletres i, a partir d’ells, a passar a la lectura de síllabes i frases Al s XVI, Ickelsamer ideà el mètode fònic, ressuscitat al s XIX per Krugg, consistent a ensenyar, aïlladament, el so de les lletres i, a partir d’aquí, el de les síllabes, les paraules i les frases El mètode fònic ha estat perfeccionat per aportacions de nous elements mètode fonomímic de Grosselin, sons onomatopeics de Lange, etc Jean Joseph Jacotot 1770-1840, precursor de l’ensenyament…
el Romadriu
Riu
Riu del Pallars Sobirà, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de Màniga (que comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que comunica amb la vall d’Aós), passant pels pics del Covil (2.588 m) i de Salòria (2.789 m).
Els torrents de la Màniga, de Sabollera i de Conflent s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Aigua avall, del grup de bordes de Civís de Sobirà i de Civís de Jussà, penetra en una densa zona forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera, que era el centre del terme de Ribalera A partir d’aquí el riu separa el Pallars Sobirà, al N, i l’Alt Urgell, al S, fins que més avall del llogaret de Romadriu de Ribalera, penetra dins el terme de Montenartró, del municipi pallarès de Llavorsí, i fent de límit entre aquest i el de…
Abd el-Kader
Història
Emir d’Algèria.
Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat, i es…
Alonso de Proaza
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Humanista i editor.
Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà…
Bartomeu de Canals
Història
Cronista.
Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333 Escriví un Opusculum, en llatí, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV, a judicar pel Compendium de Bernat Mallol, que en bona part el transcriví fidelment No semblen de Canals, tanmateix, les notícies afegides a l' Opusculum , escrites probablement entre el 1347 i el 1359 La informació utilitzada és gairebé sempre independent de les cròniques més conegudes d’aquí ve el seu interès malgrat algun error L’autor podria ésser identificat amb un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina