Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
sobrecàrrega
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet que un objecte tingui un significat diferent segons el seu context.
El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega acostuma a…
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en possessió, encara…
Thomas Le Myésier
Història
Medicina
Lul·lista francès.
Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum Breviculum ,…
llibre d’Esdres
Llibre de l’Antic Testament, escrit per Esdres
.
Originàriament formava una sola obra amb el llibre de Nehemies A la Vulgata, Esdres i Nehemies segueixen els Paralipòmens, escrits probablement pel mateix autor Aquest se serví de documents certament autèntics el decret de Cir II de Pèrsia, un inventari dels objectes del temple, una llista d’exiliats, un informe a Artaxerxes i la resposta reial, etc, que confereixen al llibre un valor de primera mà, bé que l’arbitrarietat de llur disposició en el llibre determina més confusions històriques pràcticament insolubles Sota el nom d’Esdres hom coneix també diversos llibres apòcrifs l' Esdres IV ,…
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
falses decretals
Dret canònic
Compilació apòcrifa del segle IX que reunia documents atribuïts als papes dels primers segles.
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…
Segon Congrés Jurídic Català
Dret
Assemblea promoguda el 1971 per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Varen collaborar d’altres entitats jurídiques catalanes per a revisar l’aplicació de la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, la filiació, la paternitat i l’empresa agrícola catalana Se celebrà el 1971 del 19 d’octubre al 18 de novembre, presidit per Francesc Condomines i Ignasi de Gispert, amb Lluís Puig i Ferriol com a secretari, amb assistència d’uns 500 congressistes Les sessions de treball tingueren lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra Les conclusions entre les quals l’ús del català en la vida…
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general —almenys com…
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels reis Capets En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina