Resultats de la cerca

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Santa Margarida de la Vilella des del costat nord-est L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, a frec amb la comarca del Berguedà, al vessant occidental de la serra de Travil hi ha l’esglesiola de Santa Margarida, envoltada de nord-oest a nord-est pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran i les Bassetes, i a migjorn per les fraus de Vilella vers el sud-est, l’horitzó s’eixampla i es pot veure una bona part de la serra dels Batets i de la serra i pla de Busa Mapa 292M781 Situació 31TCG932576 Gairebé…

Situació Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina ECSA - J Bolòs Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès Mapa 36-10217 Situació 31TDG132894 Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat de la…

Situació Un detall de l’interior de l’edifici amb la curiosa capçalera M Anglada La capella de Sant Bartomeu resta encimbellada en un turó de 909 m d’altitud, situat al costat de llevant de Ripoll, des de la qual és visible Mapa 256M781 Situació 31TDG340726 Hom hi pot arribar per una pista que surt, per la banda esquerra, de la carretera que va a Vallfogona, just passades les darreres cases del barri de l’Hospital APF-JAA Història Als voltants de la vila de Ripoll hi havia antigament diverses esglésies, esmentades en la documentació dels segles XIII i XIV, com Sant Ponç, Sant Salvador i Sant…

Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…

Situació Absis de l’església de Sant Miquel de Peramola, una reeixida mostra de romànic llombard ECSA – JA Adell L’església de Sant Miquel és actualment la capella del cementiri vell de Peramola, situat al nucli urbà de la població, i que no s’ha de confondre amb el cementiri nou, situat als afores de la població Mapa 34–12291 Situació 31TCG569577 L’itinerari per a arribar a Peramola és el mateix que hem consignat en parlar del castell de Peramola JAA Història No hi ha notícies de l’església en època medieval, tot que sí que n’hi ha en segles posteriors En la visita pastoral de l’any 1575…

Situació La petita església de Santa Anna és al centre del poble, en una planta propera a l’església parroquial de Santa Maria Mapa 257M781 Situació 31TGD709739 Història És un edifici d’origen romànic del qual no tenim referències documentals al llarg de l’edat mitjana Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia de la parròquia de la vila, dedicada a santa Maria Pel que fa a èpoques més recents, tampoc no disposem d’informació, i tan sols la data de 1848 a la fusta de la porta d’accés ens notifica que ha sofert algunes reformes L’any 1975 fou restaurada pels veïns de la població MLIR Església…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la…

Vista parcial d’un àmbit de la villa de Barrugat Bítem, Tortosa, en un angle del qual hi ha un enterrament en àmfora del segle IV que contenia les despulles d’un nounat M Genera A les comarques de l’Ebre català, l’antiguitat tardana esdevé un període històric molt mal conegut i més en els aspectes relacionats amb el món de la mort Han arribat fins els nostres dies escassos testimonis arqueològics i, a més, hi ha comarques sense cap vestigi funerari Així, a la Terra Alta només coneixem dos indrets amb indicis que el poblament perdurà fins aquest moment —els Corralets, a Caseres, i…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…