Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
Giovanni Sartori
Història
Politòleg italià.
Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…
Rudolf Carnap
Filosofia
Filòsof alemany.
Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el coneixement…
Daniel Carbonell i Casanovas
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…
Menjar amb més varietat
En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres De fet, la poca varietat en l’alimentació és un dels defectes més estesos en…
tocadiscos
Música
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discos fonogràfics, fets habitualment amb clorur de polivinil.
És format per un giradiscos, un braç fonocaptor i una càpsula fonocaptora La càpsula transforma els senyals mecànics o moviments de la punta lectora en senyals elèctrics El braç sosté en un dels extrems la càpsula fonocaptora i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci per sobre del disc El tocadiscos pot girar a diferents velocitats segons el disc Si aquest és de 30 cm de diàmetre, la velocitat és de 33 1/3 revolucions per minut, mentre que si és de 17 cm gira a 45 revolucions per minut Les característiques pròpies del tocadiscos modern són la uniformitat de la velocitat de…
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
Michel Houellebecq
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut l’escriptor francès Michel Thomas.
La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella, Extension du domaine de…
servosistema
Tecnologia
Sistema proveït de retroacció.
Actua, per tant, accionat pel senyal d’error i es caracteritza pel circuit o bucle de retroacció És anomenat també sistema asservit o de bucle tancat automatisme Les magnituds que intervenen en tot servosistema són l' entrada , la sortida , el retorn o retroacció , el senyal d’error , les pertorbacions i l' alimentació L’entrada pot ésser un senyal elèctric, una força, un moviment, etc, i actua sobre el servosistema, el qual dóna la resposta o sortida en funció d’aquella El senyal d’error és elaborat pel comparador , que compara l’entrada amb el senyal de retroacció Aquest senyal sol ésser…
Bernat Fenollar
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols , autoria…
,
El que cal saber de l’estrabisme
Patologia humana
L’estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment matenen els eixos visuals dels dos ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Sí l’estrabisme afecta una persona adulta, per exemple a causa d’una paràlisi dels músculs oculars consegüent a un traumatisme, es presenta una visió doble, molt molesta, de vegades acompanyada de vertigen, nàusees i vòmits En l’infant, l’estrabisme no respresenta solament una alteració estètica, com pensa molta gent de manera equivocada, sinó que provoca una pèrdua de l’agudesa visual de l’ull desviat Si hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
