Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés,…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…
José Ignacio Gabilondo Pujol

Iñaki Gabilondo
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Periodisme
Periodista basc, més conegut amb el nom d’Iñaki Gabilondo.
L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25 d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…
Bòsnia i Hercegovina 2011
Estat
La persecució contra els responsables de les matances a Bòsnia i Hercegovina durant la guerra dels Balcans va continuar Va ser notícia la detenció a Sèrbia de Mladić, principal instigador de la mort de més de 8000 musulmans a Srebrenica El seu judici a la Haia al TPI, on la fiscalia li va imputar 11 càrrecs per genocidi, crims de guerra i lesa humanitat, va ser rebut amb alegria i esperança per la majoria de la població bosniana, que encara pateix les conseqüències de la guerra Al novembre va ser detingut Goran Šarić, antic comandant serbobosnià, acusat d’haver ordenat la mort de deu civils…
Islàndia 2010
Estat
L’erupció del volcà Eyjafjallajökull va imposibilitar la navegació aeronàutica a gran part d’Europa durant uns dies © Aramex Les pressions i les amenaces de la UE i l’FMI van donar com a resultat que, al final del 2009, el Parlament aprovés la llei de devolució de dipòsits a creditors estrangers afectats per la nacionalització de bona part del sistema bancari Tanmateix, la decisió va suscitar vives i òbvies protestes entre la població, perquè implicava abocar a l’abisme les generacions futures —obligades a pagar un servei al deute durant dècades—, i comprometia tota perspectiva de recuperació…
Eslovènia 2017
Estat
L’arbitratge sobre el conflicte territorial que des del 1991 mantenen els governs d’Eslovènia i de Croàcia va centrar bona part del clima polític durant tot el 2017 El mes de juny, el Tribunal d’Arbitratge de la Haia va emetre el seu dictamen i va donar la raó a Eslovènia en moltes de les seves demandes Així, la resolució dona a aquest país els drets de navegació sobre tres quartes parts de les aigües que envolten la badia de Piran, i també li dona parcialment la raó en la seva reclamació d’ampliar l’accés a la Mediterrània, per al qual estableix un espai marítim en una part de la mar…
Xile 2018
Estat
L’11 de març, es va produir el traspàs de poders entre la presidenta sortint, Michelle Bachelet, i el president entrant, Sebastián Piñera, guanyador de les eleccions del desembre del 2017, el qual va iniciar el segon mandat presidencial, després de l’anterior entre els anys 2010 i 2014 Durant els primers mesos del nou mandat, Piñera, del partit conservador Renovació Nacional, va prioritzar la lluita contra la pobresa i la reforma de les pensions i els impostos També va incrementar les relacions amb la Xina, que ja és el seu primer soci comercial El país, però, va continuar travessant…
Fiji 2009
Estat
El règim militar va augmentar el seu control sobre la societat i va endurir la seva posició de força en el transcurs del 2009 Al mes de gener, el general Bainimarama va afirmar, davant de l'Assemblea de les Nacions Unides, que el seu país no celebraria eleccions fins que s'haguessin portat a terme les reformes necessàries, i que aquest procés podia trigar deu anys Com a resposta, els països del Fòrum de les Illes del Pacífic PIF van anunciar sancions contra el règim fijià, i al març el Commonwealth va establir un termini de sis mesos per a la celebració d'eleccions, sota l'amenaça de…
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
antena
Tipus d'antenes
© Fototeca.cat
Dispositiu utilitzat en les tècniques de telecomunicació per a la captació (antena receptora) o la producció (antena transmissora) d’ones electromagnètiques.
L’emissió d’aquestes ones és aconseguida quan hom fa circular per l’antena transmissora un corrent elèctric que indueix al seu voltant un camp elèctric i un altre de magnètic ona electromagnètica que s’estén per l’espai i, si troba una antena receptora, hi indueix un corrent elèctric similar a l’original Així, doncs, l’antena és un dispositiu que transfereix l’energia elèctrica de transmissor a l’aire, en forma d’energia electromagnètica, i de l’aire al receptor, novament en forma d’energia elèctrica Els paràmetres que defineixen una antena són la impedància relació entre la tensió aplicada i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina