Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten…
Mare de Déu de les Roques (Graus)
Art romànic
Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’…
Dos per un
N’hi ha de dos geps, originaris dels deserts freds asiàtics, i n’hi ha d’un sol gep, originaris dels deserts aràbics I també n’hi ha d’un sol gep que són híbrids dels uns i dels altres, com els que es troben a l’Anatòlia i al Caucas Són els camells, els quatre per quatre del desert Freds o càlids dos tipus de deserts i un camell per a cada necessitat Tant el camell comú o dromedari Camelus dromedarius , propi dels deserts càlids del N d’Àfrica i de l’Àsia occidental i que té un sol gep, com el camell bactrià C bactrianus , que en té dos i habita els deserts freds asiàtics, han estat…
El Corpus de Sang
Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…
Francesc de Montcada i de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Historiografia
Polític i escriptor.
Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…
, ,
cabra dels Alps

Cabra dels Alps
adv7440 (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d’alçada, de pelatge aspre i espès, d’un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda
Mamuts congelats i altres troballes
Amb els darrers episodis glacials desaparegueren moltes espècies de mamífers, quotidians en la vida dels humans primitius i per això mateix presents en pintures rupestres i altres representacions artístiques Però el mateix glaç que provocà la desfeta en conservà les restes en alguns casos En iniciar-se el segle XX, a la Sibèria Oriental es produí una troballa sensacional Dos caçadors que seguien el rastre d’un ren a la vora del riu Berezkova foren alertats pel seu gos de la presència d’un cadàver enorme i massís era un mamut congelat Del cap gegantí, que restava quasi intacte, n’arrencaren a…
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…
Sant Pere de les Puelles
Façana de Sant Pere de les Puelles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines de Barcelona, situada originalment a l’antiga Vilanova de Sant Pere, extramurs, posteriorment un dels barris de la ciutat antiga.
Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina