Resultats de la cerca
Es mostren 381 resultats
Funció dels leucòcits
Anatomia humana
Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
el Poal
En primer terme, cal Puig, una de les cases senyorials del Poal i al fons, el campanar de l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent en la dècada de 1920-30.
Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
Josep Rodríguez
Historiografia catalana
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d…
consonància/dissonància

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Termes relatius i oposats amb què es qualifiquen els intervals o els acords.
Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…
Trastorns càrdio-vasculars durant l’embaràs
Patologia humana
El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin D’altra banda, durant l’embaràs s’incrementa extraordinàriament la circulació sanguínia per l’úter, a causa del mateix creixement de l’òrgan i al desenvolupament de la placenta, on es forma una extensa…
La vida bentònica regularment emergida
Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que hi viuen i, si les onades no cobreixen regularment les…
Giovanni Gabrieli
Música
Compositor i organista italià.
Vida Nebot d’Andrea Gabrieli, es formà al costat del seu oncle, organista de Sant Marc de Venècia Cap al 1575 s’establí com a músic de la cort del duc Albert V a Munic, on es mantingué actiu fins el 1579 i conegué Roland de Lassus Des del 1584 i fins a la data de la seva mort, ocupà un lloc com a organista de la seu veneciana, primer com a substitut de Claudio Merulo i després com a segon organista titular Des del 1585 combinà aquest treball amb l’activitat com a organista de la confraternitat de la Scuola Grande di San Rocco de Venècia A partir del 1586, data de la mort d’A Gabrieli,…
excursionisme
excursionisme Una excursió de l’Associació Catalanista de Reus (1884)
© Fototeca.cat
Esport
Exercici i pràctica de fer excursions.
L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina