Resultats de la cerca

Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…

Els llançats poden ésser regulars o irregulars , segons el sistema que hom empri per a doblegar els plecs, i apaïsats o prolongats , segons la forma de les pàgines

Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo…

Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins…

Representació de la Maeiestas Domini al foli 74v del ms 140, en la qual predomina el color marró clar, a diferència dels colors més vius que illuminen la mateixa escena en els altres sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular ECSA - J Colomé En la disposició que té actualment, aquest sacramentari gregorià conté 168 folis 27 × 20,5 cm, escrits en lletra francesa del segle XIII, amb el text disposat en una sola columna de 18 línies, en una caixa d’escriptura de 17,7 × 12 cm Com és comú en aquest tipus d’obres i de la mateixa manera que passa amb la resta de sacramentaris de…

Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels…

Situació Edifici romànic del segle XII que conserva l’estructura original, a desgrat de l’obertura de la porta d’accés en l’absis i altres modificacions ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Serni és al centre del petit nucli urbà de Gurp, situat a uns 9 km de Talarn per una carretera que travessa l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l’Exèrcit Espanyol JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG225770 Història Entre els anys 969 i 974 es documenten donacions de terres situades al terme del castell de Gurp al monestir d’Alaó El 1070 el comte Artau I de Pallars Sobirà donava un capmàs…

Situació Vista del costat sud-est d’aquest petit santuari, edifici típic del segle XII ECSA - JA Adell El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138611 Història Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga L’any 1038 —1037 o…

Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…