Resultats de la cerca
Es mostren 471 resultats
Les topografies mèdiques
Malalt de tuberculosi, sd MAF / RM Les topografies mèdiques són estudis empírics de caràcter medico-geogràfic, referits a una zona concreta, que constitueixen veritables monografies locals, comarcals i fins i tot regionals, que tracten de les condicions de vida ecològiques i socioculturals de la població Aquest gènere s’inscriu dintre de la tradició intellectual de l’higienisme, que va constituir el paradigma dominant en la medicina europea des d’aproximadament mitjan segle XVIII fins al final del XIX L’higienisme es fonamentava en teories mediambientals i socials per a determinar l’etiologia…
Josep Teixidor i Trilles
Historiografia catalana
Historiador i erudit il·lustrat.
Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…
Joaquim Oristrell i Ventura
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic.
Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural 1991 i La Lola se va a los puertos 1993, de J Molina Bajarse al moro 1989, Alegre ma non troppo 1994 i El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i Éxtasis 1996, de M…
,
Juli Coll i Claramunt
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal 1956 El 1957…
Joaquim Setantí i Alzina
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, militar i polític.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…
, ,
Joan Rico i Vidal
Historiografia catalana
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura…
Gordià Ribera i Marqués
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San…
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…
Pere Lazaga Sabater
Cinematografia
Director.
Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…
Casanovas i Comià
Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina