Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
El cigronet valent
Cinematografia
Pel·lícula del 1942-1945, Animació, 70 min., dirigida per Artur Moreno i Salvador.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Antoni Furnó i Brujo, Barcelona ARGUMENT Julián Pemartín GUIÓ JPemartín, Jaume Parera, JMArola FOTOGRAFIA JParera truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Anna Maria Melero, Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MÚSICA Jacinto Guerrero, Joaquim Bisbe ballables i cançons SO Parlo Films ANIMACIÓ Armand Tosquellas, José Carnicero AJUDANT D’ANIMACIÓ intercaladors Rosa Galceran, Manuel Roncero, Josep Mira, Joaquim Jordà, Josep Maria Vendrell, Francesc Prieto, PGarcía, Irene Dalmau DIRECCIÓ TINTA I COLOR AM Melero…
art rupestre
Pintura rupestre representant un bisó del període del Quaternari a les parets de la cova d’Altamira, a Santillana del Mar, Cantàbria
© Corel Professional Photos
Art
Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca.
Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…
Torre de Burjassénia (l’Aldea)
Art romànic
Situació Bonica torre de guaita, del segle XIII, al límit entre les planes litoral i deltaica ECSA - J Colomé Aquesta torre és a la riba esquerra de l’Ebre, al sud-oest del poble de l’Aldea, al límit entre la plana litoral i la plana deltaica Actualment, isolada dels altres edificis propers, s’aixeca en un jardí, envoltada de construccions més modernes Mapa 32-20 522 Situació 31TBF970118 Si seguim la carretera que des de l’Aldea va cap a Amposta N-340, a menys de 2 km de la primera població veurem aquesta torre a mà esquerra de la carretera i a pocs metres de distància JMT-JBM Història Els…
Sant Joan del Camp (Tortosa)
Art romànic
Segons un document de l’Arxiu Capitular de Tortosa, l’església parroquial de Sant Joan del Camp ja existia l’any 1156, i és considerat un dels temples més antics de la ciutat de Tortosa El document conté la sentència per la qüestió suscitada entre la seu de Tortosa i l’orde de l’Hospital sobre la divisió del Camp de Sant Joan, en la qual es determina que una meitat sigui per al cementiri de la seu episcopal i l’altra, on és l’església de Sant Joan, sigui destinada a l’ús dels pobres El cementiri era situat molt a prop del convent de Sant Francesc, per la seva banda meridional, probablement…
Sant Romà de Massivert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, mig engolida per la vegetació ECSA - MÀ Font L’església de Sant Romà, mig engolida per la vegetació, és emplaçada dins el nucli abandonat de Massivert, situat a 1 323 m d’altitud, aigua avall i a l’esquerra de la vall d’Erta Mapa 33-10 214 Situació 31TCG204966 Per a anar-hi, partint d’Erta, cal seguir una pista fins a arribar a la cruïlla de camins que hi ha entre el tossal del Prat de l’Hort i el tossal de Tous A mà dreta arrenca un camí, poc després es travessa un vedat i, finalment, després d’uns quaranta minuts, s’arriba al despoblat de Massivert, on hi…
Sant Nicolau del Castell (Camprodon)
Art romànic
L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila de Baix al…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Pericas i Boixeda, a la Plana de Vic
Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou iniciada pels…
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta turística,…
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina