Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
cítola
Música
Instrument medieval de corda pinçada de 4 o 5 cordes.
Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII Derivat del llatí citara , el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars En les cròniques de la cort…
Episodis de la Història
Historiografia catalana
Col·lecció editada per Rafael Dalmau a partir de l’any 1960 i publicada a Barcelona.
Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…
Centre d’Estudis d’Altafulla
Historiografia catalana
Entitat creada el 1977 a Altafulla.
El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen…
Comitè Ètic d’Investigació Clínica
Medicina
Comitè encarregat d’avaluar la idoneïtat dels protocols d’ assaig clínic
i la solvència dels equips investigadors que els duran a terme.
També comprova la informació escrita que es dóna als subjectes d’investigació, determina els tractaments que se'ls oferirà en cas de lesions o mort atribuïbles a l’assaig clínic i preveu l’assegurança o indemnització que aquests o els seus hereus rebran A més, realitza el seguiment de l’assaig clínic des de l’inici fins que aquest es dóna per acabat
Esther Bermejo i Canals
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa S'hi llicencià en lingüística, especialitat de francès El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica El 1966 entrà a…
Josep Antoni Vila i Mauner
Medicina
Metge.
El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…
Eduard Primo i Yufera
Químic.
Doctorat per la Universitat de Madrid 1944, des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit Fou fundador 1957 i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València IATA, president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos 1970-74 i president del Consell Superior d’…
Anne Perry
Literatura
Nom de l’escriptora britànica nascuda Juliet Hulme.
Passà una infantesa i una adolescència amb malalties constants El 1956 es traslladà amb els seus pares a Nova Zelanda, on el seu pare, un reconegut físic britànic, fou designat rector de la Universitat de Canterbury El 1954, amb una amiga íntima seva, planejà i dugué a terme l’assassinat de la mare d’aquesta Condemnada a la pena de presó, el 1959 fou alliberada Regressà al Regne Unit, on treballà en ocupacions diverses dependenta, hostessa d’aviació, infermera, etc, i canvià el seu nom de naixement pel d’Anne Perry, en el qual adoptà el cognom del seu padrastre El 1994 el director Peter…
Otto Kinkeldey
Música
Musicòleg i bibliotecari nord-americà.
Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials Professor a la…
Ullal
Historiografia catalana
Publicació editada pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, a la Safor, amb el subtítol de Revista d’història i cultura.
Edità 12 números entre el 1982 i el 1988, amb un tiratge de 1000 exemplars i una periodicitat irregular El títol del primer número fou Guaita Regida per joves investigadors universitaris, tractà amb rigor científic una gran diversi-tat d’àmbits del pensament entre els quals predominà la història per l’interès de conèixer el País Valencià i reflexionar-hi des d’una de les seves comarques capdavanteres, la Safor, en un moment d’auge de la història local Però abastà, així mateix, tots els camps de les humanitats i s’obrí a les ciències experimentals, a més d’incloure seccions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina