Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Revista d’història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Historiografia catalana
Revista fundada l’any 1920 per la Societat Castellonenca de Cultura, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado.
Desenvolupament enciclopèdic Des de la seva aparició ha estat oberta a l’erudició local més solvent i a temes més generals d’història, estudis literaris, lingüística, arqueologia i folklore, sense oblidar la literatura de creació i l’assaig En bona part, els articles s’han centrat en les comarques castellonenques, però també s’hi han tractat temes de la resta del País Valencià La majoria dels treballs històrics de l’època fundacional feien referència a l’època medieval, amb una orientació institucional característica del positivisme Generalment eren estudis monogràfics, basats en materials…
Ramon de Baños i Martínez
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i cap de laboratori.
Vida Deixà els estudis de dret i el bufet d’advocats en què treballava i el 1906 entrà, a instàncies del seu germà Ricard, a l’Hispano Films, primer com a aprenent i ajudant de laboratori i després com a ajudant de càmera i codirector en els reportatges que filmà Ricard Rodà en solitari Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza 1908 Homenaje a Guimerà en la plaza de Cataluña 1909 i Barcelona en tranvía 1909, entre d’altres Encarregat del laboratori en tota la producció de la Hispano, Don Juan de Serrallonga 1910, Ricard de Baños i Albert Marro fou el primer llarg argumental que fotografià…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,
numismàtica
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament, tant en l’espai com en en el temps, de la moneda, considerant-la no pas com a simple element de canvi, sinó com a monument o testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.
Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…
CC
Partit polític
Col·lectiu sorgit el 1954 com a espai de trobada, reflexió i formació en els medis catòlics catalanistes.
No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…
Biblioteca de Catalunya
Biblioteca pública, instal·lada a l’antic edifici de l’Hospital de la Santa Creu i constituïda el 1981 com a Biblioteca Nacional de Catalunya, és a dir, com a centre bibliogràfic oficial de Catalunya.
Fons documental Té més d’un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials de música amb més de 12 000 partitures, cervantina una de les més completes del món, impresos dels segles XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes És estructurada en quatre unitats unitat bibliogràfica manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius hemeroteca publicacions periòdiques unitat gràfica fons de gravats, cartogràfic i material menor i fonoteca o collecció d’enregistraments visuals i sonors Acull…
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…
,
A les organitzacions polítiques i econòmiques internacionals. 1959-2004
A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1945, alguns dels sectors més sensibilitzats de la societat catalana van assajar d’intervenir en el tipus de participació que l’estat espanyol havia de tenir en les noves organitzacions econòmiques i polítiques internacionals El mateix 1945 van contribuir a fer que la dictadura espanyola no fos admesa a l’ONU El 1959 van intervenir en el sentit que l’estat espanyol s’integrés a l’OECE, creada el 1948 El 1986 van aconseguir que el “no” guanyés a Catalunya en el referèndum sobre l’entrada de l’estat espanyol a l’OTAN …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina