Resultats de la cerca

El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…

L’afinitat amb el català oriental iodització, neutralització de a e àtones, incoatius en -eix no en -ix , etc s’explica per la procedència dels colonitzadors Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes cel, cor i el predomini geogràfic de la fidelitat a la vocal neutra /é/ ceba En el vocalisme àton cal remarcar la reintroducció en certes condicions, de ẹ tancada en lloc de e penar pẹná, la distinció de o i u topar/tupar , neutralitzada quan segueix u o i tòniques cuní 'conill’, la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia gabi 'gàbia’ i la singular…

Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…

Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…

Situació Ruïnes que dibuixen una planta rectangular d’aquesta enigmàtica construcció situada a llevant del turó del castell d’Oliana ECSA – JA Adell Les restes de l’edifici conegut com Sant Joan del Castell són a tocar del marge d’un camp proper, a llevant, del turó del castell d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG597608 Per anar-hi cal agafar el camí que porta al castell d’Oliana i, en el primer trencall, prendre el camí de la dreta A uns 100 m hi ha el camp on es troben les restes de l’edifici JAA Història L’única referència coneguda de l’església de Sant Joan Baptista del Castell data del…

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara,…

D’aquest gran gavià només s’han pogut recollir 25 citacions, amb dates més o menys precises, a més d’algunes observacions o captures sense data que han contribuït, però, a determinar l’escassetat d’aquest ocell a la Mediterrània A les nostres latituds és molt probable que el seu nombre variï segons els anys i les estacions, i fins i tot és possible que es tracti d’una espècie de presència irregular, però a causa de la seva raresa no existeix prou informació per a assegurar-ho El gavinot es distribueix per totes les nostres costes, i solament manquen dades a les de Castelló,…

Vida i obra Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana, on fou elogiat en composicions de Sannazaro i Pontano, entre d’altres El 1486 fou nomenat conservador del segell reial i, després 1495, secretari d’Estat de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n’anà a Roma 1501-03 Tornà quan Gonzalo de Córdoba el feu governador de Nola És famós, sobretot, pel seu cançoner amorós i polític Endimione , de caràcter petrarquista, el qual tingué diverses fases de redacció vers 1493-…

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…

El fenomen de la música ambiental no és nou, i només cal pensar en l’ús que des de fa segles s’ha fet de certes músiques militars o religioses No obstant això, ha estat al llarg del segle XX que aquest tipus de música s’ha vist extremament potenciat gràcies als nous mitjans de reproducció sonora La indústria de les músiques ambientals es nodreix generalment de melodies ja existents, tot i que sovint les adapta i modifica per a aquesta nova funció El principal punt de partida de les músiques ambientals el constitueix l’anomenada música funcional o muzak , desenvolupada als EUA durant els anys…