Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
mitosi

Esquema de la divisió cel·lular per mitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma.
Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes,…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…
Ones, so i llum
Les oscillacions elàstiques Si toquem una corda d’una guitarra veurem que oscilla ràpidament També podem observar aquest efecte polsant una simple goma elàstica ben tensa o fent un experiment amb una molla penjada verticalment Si després d’aplicar un pes a l’extrem lliure de la molla el desplacem de la posició d’equilibri i el deixem anar, veurem que el sistema molla/pes inicia un moviment d’oscillació En el cas ideal d’absència de fregament, tots aquests sistemes podrien oscillar de manera indefinida, sempre amb la mateixa amplitud, és a dir, mantenint invariable el màxim desplaçament…
Criptococcosi
Patologia humana
La criptococcosi és una malaltia infecciosa crònica provocada per un fong denominat Cryptococcus neoformans , relativament freqüent al nostre medi, que afecta inicialment els pulmons i més endavant, en alguns casos, sobretot en persones immunodeprimides, el sistema nerviós central o d’altres òrgans El C neoformans es troba àmpliament difós al sòl i en els excrements dels coloms, on pot mantenir-se amb vida durant períodes prolongats El contagi es produeix per via respiratòria, en inhalar partícules microscòpiques de pols contaminades que, per exemple, des dels excrements dels coloms, poden…
Anàlisi d’esperma
Patologia humana
L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…
El que cal saber de la malaltia celíaca
Patologia humana
És anomenada malaltia celíaca una afecció intestinal que es caracteritza per la presència d’una sèrie d’alteracions en la mucosa que cobreix l’interior d’aquest òrgan i a conseqüència de les quals es produeix una dificultat en l’absorció de les substàncies nutritives contingudes en l’organisme Aquest trastorn, que és especialment freqüent en determinades famílies, és degut a una dificultat específica per part de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna que contenen alguns cereals de gra com el blat, la civada, l’ordi i el sègol i que s’utilitza en l’elaboració dels…
Les tasmanàcies
Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost…
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
Les lecidomatàcies i les porpidiàcies
Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…
teodolit
Geografia
Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.
És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle azimutal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina