Resultats de la cerca

La seva obra és, en bona part, una exaltació del paisatge escocès i revela una gran sensibilitat en la descripció de les seves precises observacions de la natura Cal destacar Stone and Flower 1943, The Year One 1952, Collected Poems 1956, The Lost Country 1971, On a Deserted Shore 1973 i The Oval Portrait and Other Poems 1977 Es dedicà també a la crítica literària i publicà, entre altres estudis, Blake and Tradition 1969 Cal esmentar també els llibres de memòries Farewell Happy Fields 1973, The Land Unknown 1975 i The Lion's Mouth 1977

El telescopi Geminis Nord es troba situat a l’observatori de Mauna Kea, a l’illa de Hawaii, a una altura sobre el nivell del mar de 4 200 m Per la seva banda el Geminis Sud és a Cerro Pachón, als Andes xilens Ambdós telescopis han estat dissenyats per a realitzar observacions en l’òptic i en l’infraroig Els telescopis Geminis han estat construïts i gestionats per un consorci de set països els EUA, el Regne Unit, el Canadà, Xile, Austràlia, el Brasil i l’Argentina

El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques

Després d’estudiar a Göttingen i a Oslo, anà als EUA, on exercí la docència i la recerca a les universitats de Harvard 1937-40, Columbia 1940-47 i Princeton 1947-79 Fou president de l’American Astronomical Society 1970-72 i vicepresident de la Unió Astronòmica Internacional 1964-70 Investigà la constitució interna i l’evolució estelar i fou un dels primers científics a dissenyar i utilitzar telescopis espacials per a les observacions astronòmiques Stratoscope I i II Publicà, entre altres obres, Structure and Evolution of the Stars 1958

Fou director de l’observatori de Brera, a Milà Estudià les variacions de l’aspecte i de la lluminositat del cap del cometa Pons-Brooks 1833 i demostrà que l’òrbita dels meteorits de l’eixam dels Perseids coincidia amb l’òrbita del cometa observat el 1862, la qual cosa confirmà la hipòtesi de DKirkwood És conegut molt especialment per les seves observacions del planeta Mart, i sobretot per la publicitat que féu a partir del 1877 de l’existència dels canals , que ja havien estat descoberts per ASecchi

La baldriga capnegra Puffinus gravis és una espècie molt rara, segurament divagant solament ha estat citada a les nostres costes i mars 6 vegades Aquestes observacions són dos exemplars capturats a Mallorca, un el 070360 i l’altre el 090360 4 exemplars davant el cap de Creus la primavera de l’any 1978 un exemplar trobat mort a les platges del delta de l’Ebre el 260283 i, finalment, dos exemplars observats en l’alta mar enfront de Blanes, un d’ells el 310184 i l’altre el 030584

El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació

Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen…

La gavina cendrosa Larus canus és fàcil de confondre amb el gavià argentat Larus cachinnans , bé que és més petita que aquest ateny 41 cm i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults Marcella Chinchilla El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment,…