Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment…
Els cicadofitins: ciques i efedres
Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…
La Companyia Peninsular Sucrera
El Banc de Catalunya i uns comerciants de colonials Títol del Banc de Catalunya, promotor i financer del projecte industrial La Companyia Peninsular Sucrera fou un ambiciós projecte de cultiu de canya i fabricació de sucre amb terres i establiment industrial a Almeria Al final dels anys setanta del segle XIX, quan encara el sucre s’identificava amb el procedent de la canya de sucre, el govern espanyol, que controlava les colònies productores del Carib, aplicà uns aranzels i unes mesures tendents a protegir el sucre de canya espanyol, aquell que es produïa a les províncies andaluses d’Almeria…
Becs i plomes singulars
A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…
blanca d’Aranjuez

Peres blanquilles
© Fototeca.cat
Fructicultura
Varietat de perera de vegetació vigorosa, amb fruits petits, allargats, de color verd brillant i de pell molt fina, amb la polpa blanca, sucosa, aromàtica i ensucrada que maduren entre agost i desembre i es conserven molt de temps en cambra frigorífica.
carbassera de cabell d’àngel

Carbassera de cabell d’àngel
F. et I. Salliet (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Espècie de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, amb el fruit d’escorça de color verd clar amb taques blanques, gruixuda i resistent, i polpa blanca i fibrosa, gairebé inodora, que hom conrea per fer la confitura de cabell d’àngel.
quètxup

Salsa de quètxup
Alimentació
Salsa elaborada a base de polpa concentrada de tomàquet condimentada principalment amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal; hom hi afegeix a voltes d’altres ingredients, com és ara pebre vermell, nou moscada, clavell d’espècia, ceba, llavors d’api, gingebre, all, etc.
Hom l’empra en graellades, en plats de pasta o d’ous i per a assaborir altres salses
arbre del pa
Arbre del pa
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de 12 a 18 m d’alçada, de fulles sempre verdes, profundament lobulades, i fruits comestibles de la mida d’un meló, coberts de punxes, de color groc fosc i amb polpa groga i fibrosa, rica en glúcids.
És originari de la península de Malaca i de les illes de la Sonda, però avui és extensament conreat a les regions intertropicals, ensems amb A Heterophyllus , espècie molt pròxima, també anomenada popularment arbre del pa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina