Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Castell de Palafolls
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruines del castell de Palafolls ECSA - J Todó Les restes del castell de Palafolls es troben, a una alçada de 158 m, al cim d’una petita serra que s’estén de NW a SW, a la riba dreta de la Tordera i dins Factual terme municipal de Palafolls Mapa 38-14365 Situació 31TDG6776147 S’arriba a les ruines d’aquest castell, molt visible des de tot arreu, des del quilòmetre 685,5 de la carretera N-II, per una pista que porta pel mas Carbó, proper a una urbanització homónima, i que va a parar al castell després d’un recorregut d’uns 2 km PBM Història Els Palafolls AFE…
Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons R Viladés L’església es dreça al costat del mas de Cor-de-roure, antic hostal situat a la banda nord-occidental del terme, prop del territori de Montmajor, a la capçalera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,1 —y 48,3 31 TCG 991483 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Navars a Serrateix En arribar a Viver i passada la primera casa, veurem un indicador que diu a Sant Joan, on s’inicia la pista que mena a l’…
Miniatures d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Liber Iudicum Popularis El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 6v-7, amb les praetitulationes emmarcades per sengles franges rectangulars ornades amb entrellaços a manera de tapís © Patrimonio Nacional - Madrid El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 21 i 96v, amb els darrers quatre mesos del martirorium o calendari, emmarcats i separats alhora per columnes i arcuacions que formen un clos tancat, i amb l’arbre genealògic, configurat per una piràmide amb tronc de la qual sorgeixen elements vegetals i caps d’animals Patrimonio Nacional - Madrid El monestir d’El Escorial…
Castell de Montsoriu (Arbúcies)
Art romànic
Situació Silueta del castell que va dominar gran part de la comarca i fou el centre de les possessions del vescomtat de Cabrera TAVISA Aquest castell és situat al cim d’un turó, als contraforts meridionals del Montseny S’hi albira la conca de la Tordera, per on passava la via de tradició romana que unia Barcelona amb Girona, i la vall d’Arbúcies, zona de nexe entre la Selva i la Plana de Vic Mapa 365M781 Situació 31TDG619259 De la carretera que uneix Breda i Arbúcies surt la carretera que va a Fogueres del Pla A uns 2 km neix, a mà dreta, una pista en força mal estat que porta o bé sota el…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic…
Calafell
Calafell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa, al límit amb el Garraf.
Situació i presentació Limita al N amb Castellet i la Gornal municipi de l’Alt Penedès, a l’E amb Cunit pel camí de la Casa Vella de Segur, al S amb la Mar Mediterrània amb 4 km de costa baixa i sorrenca, a l’W amb el Vendrell i al NW amb Bellvei El terme és accidentat, només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, des del turó on s’assenta el poble antic i el barri de la Platja de Calafell La serra del Mig de Calafell, on acaba la Serralada Litoral, és de natura cretàcia, amb una altitud màxima de 222 m a la partió del terme amb Castellet altres altituds menors són el puig de la…
Llívia
Vista general de Llívia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És un enclavament de la Baixa Cerdanya dins l’Alta Cerdanya i, per tant, de l’Estat espanyol dins l’Estat francès, produït com a conseqüència dels acords del tractat dels Pirineus El terme de Llívia és separat del de Puigcerdà, en el punt més proper entre ambdós, per només 1,8 km Amb forma com de mitja lluna, el terme és envoltat pels municipis de l’Alta Cerdanya Targasona a tramuntana, Estavar a llevant, Sallagosa al SE, Santa Llocaia a migdia, la Guingueta d’Ix al SW i, finalment, Ur i Angostrina i Vilanova de les Escaldes a ponent El perímetre va ser…
Centelles
El portal de la vila i l’Ajuntament de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, a la dreta de l’alt Congost, a l’extrem meridional de la plana de Vic.
Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…
Les liliàcies
Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina