Resultats de la cerca

El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…

Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la moneda en general…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…

Estudià medicina De procedència conservadora, passà a militar en el nacionalisme extremista Proclamada la Segona República, intervingué activament en les vagues de telèfons i del port 1931 Adherit a Estat Català, fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i per la ciutat de Barcelona en les eleccions del juny del 1931 i en les del Parlament de Catalunya novembre del 1932, del qual fou secretari Conseller de sanitat i assistència social gener del 1933 – setembre del 1934, mentre era president de les Joventuts d’Estat Català Collaborà en La Humanitat , Som  1933 i en la primera…

Diplomat en ciències empresarials als EUA, doctor en història a Barcelona i llicenciat en periodisme, fou membre de l’Institut d’Estudis Occitans Professor a la Universitat de Barcelona, residí als EUA —on tingué molta relació amb grups intellectuals i religiosos de primer rengle—, Occitània i Veneçuela Especialitzat en catarisme i qüestions valdeses, féu aportacions substancials al coneixement d’aquests temes en obres com Pere el Catòlic i Simó de Montfort 1960, assagístic i crític, Alfons el Cast, el primer comte rei 1961 i Els heretges catalans 1963, síntesi historicoreligiosa, i…

Fill de ferroviari, visqué la joventut a Tarragona, a Soto del Rey Astúries, on rebé l’impacte de l’experiència revolucionària, i a Lleida El 1936 començà a militar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries Mobilitzat per l’exèrcit republicà quan acabava de fer divuit anys, s’exilià el 1939 i passà pels camps de concentració de Setfons i d’Argelers Després fou enrolat en una companyia de treballadors estrangers i s’afegí al maquis francès Participà en l’alliberament de Rodès i en els fets de la Vall d’Aran 1944 Collaborà en les revistes llibertàries Ruta , CNT i Solidaridad Obrera ,a…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi  Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil  2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu,…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…