Resultats de la cerca
Es mostren 736 resultats
fatimita

Expansió del califat fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia es convertí en una…
Reuss
Família principesca alemanya que donà nom a diversos estats independents del Sacre Imperi.
L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove mort dins el període 1291/95, fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse ‘el Rus’ com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss , nom que també fou emprat per a designar llurs possessions En morir 1535 el seu quadrinet Enric XVI Reuss , noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills el gran, Enric XVIII Reuss mort el 1573, formà la Línia Major de Reuss…
Santa Eulàlia o Santa Olària la Vella (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista del setial d’aquesta església, de la qual es conserven unes escasses filades corresponents als murs ECSA - A Roig Les ruïnes de l’ermita de Santa Eulàlia, popularment dita Olària, són situades al tossal de Santa Eulàlia, situat a l’oest del poble de Serradell, a l’altra banda del barranc homònim Mapa 33-11252 Situació 31TCG245823 Per accedir a la capella cal seguir des de Serradell el camí que remunta la vall, fins que s’ha travessat el torrent, a sota mateix de les “agulles de les Picorres” des d’aquí s’ha d’enfilar per un corriol molt embrossat tota la costa del turó de Santa…
Sant Amanç (Montoriol)
Art romànic
Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’esglésies…
Consum d’alcohol
Sota la denominació genèrica d’alcohols hom fa referència a una sèrie de compostos orgànics, de molt diverses característiques fisicoquímiques, que resulten de substituir un o més àtoms d’hidrogen de certs hidrocarburs per un o més grups hidroxílics OH així, doncs, són nombrosos els alcohols existents Tanmateix, l’ús ha fet que popularment s’anomeni alcohol, a seques, a un d’aquests compostos en concret, l’alcohol etílic o etanol, la fórmula química del qual és CH 3 CH 2 OH, contingut en les begudes que s’obtenen mitjançant la fermentació i la destillació dels sucres que contenen certes…
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
L’estudi dels aràcnids
El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i, per tant, se l’…
Glasgow
Ciutat
Capital de la regió de Strathclyde, Escòcia, al baix Clyde.
És la veritable capital econòmica d’Escòcia, per la seva activitat comercial, financera i industrial Situada al SW de la depressió dels Lowlands, s’estén entre els Highlands i els Uplands del S L’existència de jaciments de carbó explica el seu desenvolupament industrial i el de les àrees circumdants El centre administratiu i de negocis és a la vora nord del Clyde, al llarg del qual s’estenen les installacions comercials i portuàries Al sud del riu hi ha les vies comercials principals Les àrees industrials es troben disperses en diferents districtes, i les suburbanes contenen barris…
utopia
Política
Concepció imaginària d’un govern ideal.
El seu ús es remunta a l’humanista anglès Thomas More, que en la seva obra Utopia 1516 descriu una situació ideal i imaginària, amb una forta intencionalitat crítica de la societat del seu temps En aquest sentit la inspiració platònica hi és evident, especialment de La República i Les Lleis , on Plató descriu “el millor estat de coses possible” També hi és ben clara la influència augustiniana La ciutat de Déu, que és present també en l’italià TCampanella Civitas Solis , 1602 i en l’anglès FBacon New Atlantis , 1626 El sentit crític de les utopies —sobretot religioses— i llur fecunditat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina