Resultats de la cerca

La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…

Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat,…

El sistema endocrí té funcions molt variades, algunes de les quals involucren l’organisme en el seu conjunt —com, per exemple, el creixement corporal, l’activitat metabòlica cellular, l’aprofitament de les substàncies nutritives, el desenvolupament de les característiques sexuals, el control del sistema reproductiu, o la regulació del líquid i dels minerals orgànics—, mentre que d’altres —com ara la pigmentació cutània, la secreció mamària de llet o les contraccions uterines durant l’embaràs— són desenvolupades per òrgans específics Totes aquestes funcions es duen a terme mitjançant l’…

La termografia mamària és un mètode diagnòstic consistent en el registre fotogràfic de la mama amb una tècnica especial que mostra amb diverses tonalitats les zones que tenen temperatures diferents Aquesta tècnica es basa en el fet que tots els teixits de l’organisme desprenen una determinada quantitat d’escalfor, deguda a les reaccions metabòliques que tenen lloc a l’interior de llurs cèllules La quantitat d’escalfor despresa varia segons el grau d’activitat del teixit A més, la temperatura d’un teixit també varia segons el grau d’irrigació sanguínia que rep, ja que la sang,…

L’ acrocianosi constitueix un trastorn de la circulació sanguínia de les extremitats que es caracteritza per l’aparició d’una coloració cianòtica, és a dir, blava i violada, una lleu inflor i una sudació freda a les mans o, menys sovint, als peus D’altra banda, afecta gairebé només dones joves Aquesta alteració és deguda bàsicament a una contracció o un espasme continuat de les petites artèries o arterioles cutànies de les mans i els peus d’origen desconegut Per bé que les alteracions són permanents, s’exacerben durant l’exposició al fred ambiental, o bé quan hom submergeix les…

Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que…

L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La…

Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…

És anomenada càncer o tumor maligne de llengua la proliferació d’un grup de cèllules anormals pertanyents a aquest òrgan, que tendeixen a desenvolupar-se de manera accelerada i formen una massa o tumor, que de manera progressiva envaeix els teixits sans veïns i, fins i tot, es propaga per la circulació limfàtica i sanguínia fins a d’altres òrgans El càncer de llengua és nou vegades més freqüent en els homes que en les dones i incideix especialment en persones que consumeixen tabac, ja sigui en forma de cigarrets o en pipa, i en les persones alcohòliques Quan es presenta una taca…

És anomenada meteorisme o flatulència la distensió del tub digestiu deguda a l’acumulació de gasos a l’interior El tub digestiu acull diversos tipus de gasos, que es localitzen principalment a l’estómac i l’intestí gros L’estómac conté fonamentalment aire, que hi entra amb el bol alimentari i la deglució de saliva, i que se situa a la regió del fundus , on es forma una gran bombolla A l’intestí gros es troben, entre d’altres, gasos produïts per la descomposició del suc pancreàtic i gasos elaborats per la flora intestinal, és a dir, els bacteris que es localitzen a la llum intestinal, en…