Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Salvador Espriu i Castelló

Salvador Espriu i Castelló
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor.
Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on procedien les famílies dels seus pares A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga El 1931 publicà El doctor Rip , i l’any següent, Laia , novelles que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris bàsicament de la Universitat de Filosofia i Lletres de…
,
Santa Eugènia (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des de llevant, amb la capçalera, únic element simple i auster, que resta d’època romànica F Tur El veïnat de Santa Eugènia és situat a 1,5 km vers migjorn d’Avinyonet, en un sector pla, vora el marge dret del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG933766 Per anar-hi, venint de Figueres per la carretera de Besalú, cal passar de llarg el trencant d’Avinyonet i, un cop passat el pont sobre el riu Manol, agafar un camí de terra, a l’esquerra La capella de Santa Eugènia és a uns 600 m d’aquesta carretera Hom pot demanar la clau a la masia veïna, o bé al poble d’…
Santa Maria d’Alcover o Església Vella o de la Sang
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, després de la consolidació dels murs ECSA - E Pablo L’església de la Sang és situada al bell mig del nucli antic d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella i prop del portal de llevant de la vila que comunica amb l’antic traçat de la carretera de Reus a Montblanc Està totalment exempta de les edificacions que l’envoltaven, enderrocades al llarg del temps per a potenciar la visió de l’església L’espai deixat per aquests antics edificis i per l’enderroc de part de l’església a la guerra civil de 1936-39, conforma la plaça abans assenyalada, amb espais…
Els dictiòpters blatodeus: cuques molles i paneres
Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
Santuari de Montgarri (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici, a la part inferior del mur de la qual és visible l’aparellat alt-medieval, amb arcades fetes amb blocs de pedra posats a plec de llibre A Benet Aquest santuari es dreça a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants meridionals de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, prop del poble d’Eth Dossau Mapa 149M781 Situació 31TCH368365 S’hi va per una pista forestal que, amb inici a Bagergue, travessa el pla de Beret i avança seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins a arribar al santuari Actualment, és preferible anar-hi per una…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…
El Palau Episcopal (Girona)
Art romànic
Situació Edifici refet en època gòtica tardana, però que conserva una galeria romànica en el sector esquerre on es troba també l’antiga capella de Sant Salvador E Casas El conjunt del Palau Episcopal de Girona o Sant Salvador és situat al costat sud de la catedral, i recentment ha estat rehabilitat com a museu d’art Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 JAA Història A la fi del segle X ja hi havia prop de la seu una amplam domum utilitzada com a residència, primer pel comte i després pel bisbe Una escriptura de l’any 994 ens parla del comte Borrell, qui s’havia reservat el palau com a…
Sant Pau del Seminari (Tarragona)
Art romànic
Situació Petit edifici situat al pati interior del Seminari Pontifici, darrere la catedral ECSA - I Companys La capella de Sant Pau es troba a l’interior del pati del Seminari Pontifici de la ciutat, situat al carrer de Sant Pau, just darrere la catedral MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Sembla que aquesta capella va ésser destinada a una comunitat anomenada de Sant Pau, fundada l’any 1234, i composta per capellans infermers de l’hospital dels canonges, per al seu ús exclusiu Per ara, aquesta és l’única dada documental que s’ha localitzat sobre l’esglesiola de Sant Pau, i així…
Paleontologia 2014
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina