Resultats de la cerca

Després d’estudiar amb Theodor Müller, entrà a la Berlin Hochschule 1869-71, on treballà amb J Joachim Posteriorment estudià amb A Piatti i FA Kummer La seva activitat es concentrà, sobretot, en la interpretació de la música de cambra, com a membre del Hochberg Quartet i en substitució de Wilhelm Müller en el Joachim Quartet A més, fou un important intèrpret de viola de gamba Amic personal de J Brahms, aquest li dedicà la seva Segona sonata per a violoncel i piano , opus 99, i estrenà el seu Doble concert , opus 102, juntament amb Joachim Fou professor de violoncel a la Berlin Hochschule des…

Hom creu que era originari de Durham, bé que no se sap pràcticament res de la seva vida Autor de sis notables concerts per a violoncel publicats el 1760, sobresortí també per dues sèries de sonates publicades el 1768 i en 1772-82 respectivament La denominació de sonata referida a peces per a un conjunt instrumental que era format per un clavicordi, com a instrument solista, acompanyat per dos violins i un violoncel era habitual entre alguns compositors del nord d’Anglaterra Els contemporanis de Garth celebraren la naturalitat i la frescor d’aquestes obres, que constaven, en la…

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou…

Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles…

L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres…

Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de…

Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat…

Deixeble de Joaquim Cassadó, completà la seva formació musical estudiant composició amb J Barberà El 1915 fundà l’Acadèmia Joan Aymerich de Badalona, on fou professor de diverses matèries, com ara de violí, teoria, harmonia i composició El 1927 creà amb altres músics l’Associació Amics de la Música, dedicada a l’organització de concerts i conferències fins el 1935 Finalitzada la Guerra Civil Espanyola creà la Banda Oficial de la ciutat de Badalona Si bé el seu catàleg d’obres inclou bàsicament sardanes, cal esmentar, entre la música de cambra, la Sonata per a violí i piano També…

El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…

Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino ,  Revista Musical Catalana  i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva…