Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Casa forta de Mansolí (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques El topònim de Mansolí apareix documentat en diverses ocasions al llarg del segle XI El 1038 es fa esment de la “parrochi Sancta Maria de Mazulino” Segons P Català, la parròquia degué de donar el nom a la domus que tenia la família Mansolí Al llarg del segle XIII apareixen documentats tot un seguit de membres d’aquesta nissaga El 1202 Arnau de Mansulino el 1228, Agnès i Albert el 1281, Guillem, etc El 1408 marca el final d’aquest llinatge amb la figura de Francesc Mansolí…
Sant Martí del Corb (les Preses)
Art romànic
La capella de Sant Martí del Corb és situada al sector de la serra de Marbolenya, inclosa en la part septentrional de la serra del Corb La primera referència que hi ha del topònim del Corb és la mateixa que hem indicat per a l’església anterior No hem pogut localitzar fins ara cap notícia documental que ajudi a recopilar la història d’aquesta capella, de manera que el seu passat és avui dia, i per dissort, pràcticament desconegut L’esglesiola de Sant Martí, que antigament havia pertangut a la parròquia de Sant Miquel del Corb, depèn en l’actualitat, igual que aquesta, de la…
Sant Maurici (Sant Mori)
Art romànic
El terme de Sant Mori “Sancto Mauritio” apareix esmentat l’any 1066 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Fluvià, com un dels límits meridionals del territori del monestir El topònim indica que ja hi devia haver l’església L’església parroquial de Sant Maurici apareix documentada en les Rationes decimarum de l’any 1279, tot i que hi figura amb el nom erroni de “ Sancto Martino” L’any 1280, en comptes del nom anterior hi ha escrit “ ecclesia Sancto Mauricio” , nom amb el qual és consignada en un document de l’any 1316 L’any 1362 consta que l’església de Sant Mori era…
Torre de Savartès (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Savartès fou una quadra del castell de Banyeres Savartès com a topònim apareix esmentat per primera vegada l’any 936 en la permuta del castell de Castellví de la Marca pel castell de la Guàrdia de Montserrat entre el comte Sunyer i els germans Calabuig í Guadamir En la capbrevacíó del terme i el castell de Banyeres de l’any 1432, en la confessió de Miquel Llagostera, aquest declara que té una casa o alberg al lloc de Savartès, i presenta una carta feta a Bernat Llagostera, en poder de Bernat, clergue, rector de Banyeres, amb data de 25 de juliol de 1250 En una de les afrontacions…
Santa Magdalena de Prades
Art romànic
Al segle XIII hi havia a Prades una capella dedicada a santa Maria Magdalena, el patronatge de la qual va ser cedit el 1298 per un canonge tarragoní, Andreu d’Alba rea, als mercedaris de Tarragona Aquest canonge, a més, va dotar la capella amb diverses terres a Vilanova de Prades per al manteniment d’una xantria En aquesta capella s’establí una comanda de l’orde de la Mercè, segons la bibliografia local, des del 1290 El 1547 es fa menció només de la presència de dos religiosos un d’ells el comanador El 1574 s’ordenà la seva supressió, com altres casos semblants, a causa de la seva pobresa…
Castell de Cartanís (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Cartanís —que Ramon d’Abadal identifica amb el topònim Corts— és documentat per primera vegada en l’acta fundacional del monestir de Gerri de l’any 807 com un dels indrets on el cenobi va posseir els seus primers béns El castell de Cartanís consta en el fals I de Gerri , per la qual cosa es pot considerar que ja existia en l’època en què es redactà aquest document, al final del segle XI S’hi refereix també un document del 1202 de concòrdia entre l’abat Hug de Gerri i els homes de Lleràs, els quals, vulnerant la prohibició de l’abat, havien plantat de vinyes la plana…
Sant Miquel d’Alcoletge
Art romànic
La vila d’Alcoletge és situada sobre un tossal al marge esquerre del riu Segre, al nord-est del pla de Lleida L’origen d’aquest topònim, cal cercar-lo en el diminutiu de la paraula àrab qala equivalent a “castellet” Alcoletge va ser un dels castells musulmans que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl donà en penyora al comte de Barcelona Ramon Berenguer III l’any 1120 Aquest fet motivà que Alfons el Bataller , rei d’Aragó, ataqués Lleida i ocupés altres llocs, entre els quals Alcoletge La primera menció de l’església d’Alcoletge data de l’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis…
Sant Joan de Moranells (Morellàs i les Illes)
Aquest temple, avui desaparegut, consta que era situat a l’extens paratge de les Brugueres dit antigament Moranells, a poc més d’1 km al sud-oest de la vila de Morellàs, en terres del mas Marill, on el recorda el topònim la Vinya de la Capella L’any 1376, Pere Pagès, de Sant Joan de Pladecorts, llegà 12 diners a l’església de Sant Joan de Maurellanells És citada també en altres documents dels anys 1400 i 1406 amb els noms de capella Sancti lohannis de Maurellaneliso de Maurelanells Si bé hom ha afirmat que fou destruïda al final del segle XIX, Francesc Montsalvatje l’any 1914 l…
Sant Martí de Parets Altes (Graus)
Art romànic
L’emplaçament d’aquesta església resta una incògnita per molts motius Certament, el topònim Parets Altes s’associa amb Fontova, però cal no oblidar que l’any 1094 Gerberga d’Adons concedí l’honor de Parets Altes al bisbe d’Urgell Sigui com vulgui, un inventari del segle XII del monestir de Santa Maria de Lavaix consigna, “ David et Herilla uxor sua cum infantibus dederunt ecciesiam Sancti Martini de Parietibus Altis ” I quant a això, el cartoral de Santa Maria de Lavaix recull dos instruments del començament del segle XII el primer fa referència a una convinença feta entre el…
Castell de Castillo de Sos
Art romànic
El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina