Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
Torre del Coll de la Porta o de Veterà (Cortsaví)
Situació Torre de guaita i de defensa estratègicament situada en un coll al peu del Canigó ECSA - Camara JP Joffre La torre del Coll de la Porta, també dita de Vetera, és en una situació dominant 1 439 m a l’est del puig de l’Estela i a la carena que, des del Canigó, davalla vers llevant pel pic dels Tres Vents, la serra del Roc Negre, el pic de la Gallinassa i el puig de Pèl de Ca, que forma la divisòria d’aigües entre les conques del Tec i la Tet De fet, és situada en un punt trifini entre els municipis de Cortsaví, la Bastida i Sant Marçal Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 34″ N - Long 2…
David Padrós i Montoriol
Música
Compositor, pedagog i pianista.
Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona,…
,
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…
Bernat Despuig i Jaume Cirera
Art gòtic
A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…
Sant Josep de la Torre de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Situació Església parroquial ampliada pel seu ús continuat a través dels segles, però que conserva l’absis de l’obra original coronat per un fris de petites mènsules bisellades ECSA - J A Adell L’església parroquial de la Torre de Tamúrcia és a llevant del nucli urbà de la població, que es troba sobre la pista que va del Pont d’Orrit a Espluga de Serra JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG185848 Història Les primeres notícies que tenim del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes, relacionades amb les adquisicions patrimonials del monestir d’Alaó a Tamureces any 837, i especialment a Corbins,…
Ernest Maragall i Mira

Ernest Maragall i Mira
© Parlament de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor d’Hisenda i Funció Pública…
Castell de Comiols (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del nivell inferior de la torre mestra del castell, de planta circular, amb algunes cases del poble deshabitat de Comiols a primer terme ECSA - J Bolòs El castell, del qual resta essencialment el nivell inferior de la torre mestra, és situat al cim d’un serrat, al costat del poble deshabitat de Comiols A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats En un dels extrems hi ha l’església i en l’altre s’alça el castell entremig es devien estendre les casetes del poble medieval La finalitat d’aquest castell era, a més de controlar el poble i el seu…
Biblioteca i Arxiu de la Universitat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre documental i bibliogràfic públic que integra els fons bibliogràfics, documentals i audiovisuals de la universitat i garanteix la informació científica i tècnica en els àmbits de la docència, l’estudi, la investigació i l’extensió universitària, tal com queda reflectit en l’article 56 dels Estatuts de la Universitat de Barcelona, aprovats l’any 1985.
La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del segle XV fins a l’any 1820 Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200 000 dels quals són anteriors al segle XX, a més de 2 200 manuscrits i un miler d’incunables Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I , manuscrit català del segle XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels segles XIV al XVI Entre els incunables hi ha el…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Santa Maria de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri)
Art romànic
Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís és característica d’algunes esglésies de la comarca J Moner Situació L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852617 S’hi pot accedir de dues maneres Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals Des de Girona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina