Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Blanca Selva i Henry
Música
Pianista, pedagoga i musicòloga francesa d’origen català.
Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música…
Metz
Capital del departament del Mosel·la, a la Lorena, França.
Important nucli industrial i port fluvial situat a l’aiguabarreig dels rius Mosella i Seille Indústria metallúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària Conserva diverses restes arqueològiques de l’època romana Entre els monuments antics hi ha l’aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle segle IV Entre les esglésies es destaquen la catedral, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin segles XII-XV, la de Saint-Vincent segles XIII-XIV i la de Saint-Martin segles XIII-…
Novello
Música
Editora musical britànica fundada per Alfred Novello (1810-1896).
Els orígens de l’empresa cal cercar-los en el seu pare, Vincent Novello Fou, però, el fill gran, Alfred, el que es dedicà exclusivament a l’edició El 1829 creà la seva pròpia empresa editora amb el nom de Novello & Co La seva primera publicació fou l’edició completa de l’obra sacra de H Purcell, que ja havia estat començada pel seu pare el 1828 L’empresa posà l’accent en la música coral sacra, amb títols com Novello’s Chorals Handbook , obres de J Hullah i Singing for the Million , del pedagog alemany J Mainzer Alfred Novello inventà un procés d’impressió que li permeté d’…
Editorial Poseidón
Editorial
Empresa editorial fundada a l’Argentina pel català Joan Merli i Pahissa el 1942.
Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…
Giorgio Bocca
Literatura italiana
Periodisme
Periodista i escriptor italià.
Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un decidit …
Alexandre Cortada i Serra
Periodisme
Música
Literatura catalana
Periodista i musicòleg.
Collaborador de L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics, sobretot per l…
,
László Lajtha
Música
Compositor i etnomusicòleg hongarès.
Gaudí d’un gran prestigi, no només com a compositor sinó també com a estudiós de la música popular Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb V Herzfeld i piano amb A Szendy Al mateix temps cursà dret a la universitat, on es graduà el 1913 Fins al 1914 feu diverses estades a París, on fou alumne del compositor Vincent d'Indy A partir del 1910 collaborà amb B Bartók i Z Kodály en les seves expedicions per cercar música popular, que després continuà pel seu compte Parallelament a totes aquestes activitats, Lajtha es dedicà també a la composició i el 1929…
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia…
Juan Carlos Paz
Música
Compositor, musicòleg i crític argentí.
Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra…
Juan Carlos Paz
Música
Compositor, musicòleg i crític argentí.
Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina