Resultats de la cerca

Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…

Estudià ciències, psicologia i economia a Àustria i a Alemanya i emigrà a Anglaterra Considerat com el fundador de l’etnologia de camp moderna, ha estat un dels capdavanters de l’antropologia econòmica i l’introductor de la teoria funcionalisme Les seves enquestes de camp 1914-19 a les illes Trobriand Nova Guinea, entre els indígenes, són la base de les seves teories Entre la seva producció es destaquen The Family among the Australian Aborigines 1913, Argonauts of the Western Pacific 1922, Crime and Custom in Savage Society 1926, Sex and Repression in Savage Society 1927, The…

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb…

Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat heroïcitzat en la…

Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812,…

Graduat en medicina per la Universitat de Michigan el 1883, practicà la medicina i la cirurgia a l’hospital St Mary de Rochester amb el seu pare, William Worral Mayo Manchester, Anglaterra 1819 - Rochester, Minnesota 1911, i germà, Charles Horace Mayo Rochester, Minnesota 1865 - Chicago 1939, amb qui cofundà, l’any 1889, el que anys més tard, el 1903, fou la Clínica Mayo, un dels centres quirúrgics més reconeguts del món William Mayo s’especialitzà en cirurgia de l’abdomen, la pelvis i el ronyó, i en operacions de càncer El 1915, conjuntament amb el seu germà iniciaren un…

Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’…

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…

El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia Barcelona a la fi del s XIX, per…

Durant la Segona Guerra Mundial, el fet que el seu fundador estigués allunyat d’Anglaterra la féu perillar, però aconseguí salvar-se i es convertí en una cooperativa autogestionada pels músics que en formaven part La dirigiren, a més de l’esmentat Thomas Beecham, Adrian Boult 1951-57, William Steinberg 1958-60, John Pritchard 1962-66, Bernard Haitink 1967-79, György Solti 1979-83, Klaus Tennstedt 1983-87, que fou succeït després d'un període sense titular per Franz Welser-Möst 1990-96, situació que es repetí fins el 2000, que fou nomenat Kurt Masur, el qual el 2007 fou rellevat…