Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Sant Cebrià de Palautordera (Sant Esteve de Palautordera)
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis central sobrealçat i fortificat, únic element visible des de l’exterior d’aquest important edifici romànic Arxiu Gavín La capella de Sant Cebrià i Sant Corneli queda incorporada dins l’edifici del castell de Fluvià, situat fora del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera, a la falda de la serra de Valmanya, a la riba dreta de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG5114194 S’hi accedeix per un torrent que hi ha a mà esquerra, al quilòmetre 7,8 de la carretera que porta a Collformic des de la C-251 El camí de sorra que s’agafa condueix directament al casal…
Els Esteve, comerciants a Catalunya i als Estats Units
Josep Esteve i Thomas o Tomas va néixer a Torà Segarra Visqué uns quants anys a Guissona, tornà a Torà i l’any 1845 s’installà a Igualada La capital de l’Anoia estava en plena efervescència de la indústria cotonera La Igualadina treballava amb una de les primeres màquines de vapor introduïdes a Catalunya, i Vilà, Subirats i Companyia construïa la que havia de ser una gran fàbrica Al voltant d’aquestes dues grans empreses hi havia una gran quantitat de petits tallers de filadors i teixidors de cotó El 1848 Josep Esteve comprà una forta quantitat de cotó en floca i realitzà un gran benefici en…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
l’Arboç

L’edifici conegut per la Giralda, a l’Arboç (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a banda i banda de la riera de Marmellar, al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf.
Situació i presentació El municipi de l’Arboç és situat a la part oriental de la comarca del Baix Penedès És un dels termes més grans i poblats de la depressió baixpenedesenca És envoltat a septentrió, llevant i migdia pel terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès a ponent, coincidint amb el traçat de camins antics, confronta amb el municipi de Banyeres del Penedès i, en un petit sector del NW, amb Sant Jaume dels Domenys L’enclavament de Can Vies, a uns 1300 m del sector principal, és envoltat a migdia pel terme de Castellet i la Gornal, i limita al N amb Castellví de la Marca i al NE amb…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Arquitectes, constructors i restauradors neogòtics
Art gòtic
Un estudi del gòtic a Catalunya implica el coneixement també d’una de les seves derivacions, l’arquitectura neogòtica, que tingué un gran moment a la darreria del segle XIX i el primer quart del XX L’estudi del neogòtic, però, ha estat negligit, malgrat el gran nombre de construccions d’aquest estil Si bé en són conegudes les obres dels principals arquitectes, encara cal començar l’inventari de molts convents de religioses, asils, casetes d’estiueig o panteons repartits per tot Catalunya, amb inclusió dels molts exemplars desapareguts i solament coneguts pels projectes o velles fotografies En…
la Ràpita
El port de pescadors de la Ràpita amb la ciutat i la serra de Montsià al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…
Espinelves

Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…
Maó
Vista del port de Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…
Cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…