Resultats de la cerca

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com a vicari de…

Educat entre Roma i Niça, entrà en contacte amb el món musical quan es desplaçà a París per estudiar-hi dret Amb la seva característica veu trencada, a vint-i-tres anys debutà com a cantant als cabarets de Montecarlo i, el 1946, ho feu a París Musicà textos seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme,  Paris Canaille o Avec le temps i de poetes com Verlaine, Baudelaire o Rimbaud, Aragon, entre d’altres, que han esdevingut cançons cèlebres Autor d’una àmplia discografia, a més de cançons, compongué música de cabaret, rock amb el grup Zoos, un oratori, la  Symphonie interrompue També…

El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218 Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei…

Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…

Representant del futurisme, a partir del 1898 entrà en contacte amb el cubisme i el divisionisme El 1910 signà el manifest futurista, i el 1912 el Manifest tècnic de l’escultura futurista , del qual fou redactor Amb el llibre Pitture e sculture futuriste 1914 esdevingué el teòric del grup La pintura Elasticitat 1912 és una síntesi de les recerques introduïdes per les noves invencions plàstiques, les quals l’influïren, especialment l’obra de Medardo Rosso Amb un lirisme barroc, introduí en les seves recerques el temps i el moviment Les primeres escultures daten del 1911 Obres principals Retrat…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani  Amb els també jesuïtes  Joan B Colomes i  Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes  Les seves obres tenien sovint una temàtica…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

El 1773 entrà a formar part de la capella del príncep Esterházy com a alumne de J Haydn, de qui aprengué composició Després d’algunes gires de concerts que el dugueren a viatjar per Europa, el 1777 s’installà a París, on tingué contactes amb els constructors d’arpes per tal de millorar-ne les prestacions, fins al punt que el fabricant Érard n’hi construí una expressament La seva tècnica innovadora i brillant li valgué el reconeixement com un dels millors arpistes del moment En la composició, aplicà els seus coneixements com a intèrpret per a escriure sis concerts per a arpa amb una gran dosi…

Es formà amb H Neupert i amb el danès CL Gerlach Més tard, el 1859, anà a Berlín, on tingué com a mestres F Kiel composició i Th Kullak piano El mateix 1859 retornà a la seva ciutat natal, i hi estudià durant dos anys amb R Magnus Fou durant aquest temps que entrà a formar part de la Nova Societat Noruega, entitat que aglutinava els intellectuals nacionalistes Les seves primeres composicions, en aquesta línia nacionalista, s’inspiren en la música popular noruega Fou amic d’E Grieg, a qui conegué el 1864 durant un viatge a Copenhaguen Juntament amb Grieg, E Hornemann i altres, fundà la…