Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
tabulatura
Música
Qualsevol sistema de notació instrumental que utilitzi lletres, nombres o altres signes en lloc dels que són propis de la notació amb pentagrama.
La música occidental ha emprat sistemes d’aquest tipus des del segle XIV, i majoritàriament estan relacionats amb la tècnica de tocar un determinat instrument Enfront de la notació mensural de tipus convencional, els signes de la qual indiquen l’alçada i el valor d’una nota, les tabulatures fan servir uns signes que assenyalen la manera d’obtenir els sons en un instrument concret, i d’altres que serveixen per a indicar-ne el valor Si bé avui dia s’ha imposat la notació amb pentagrama, algunes de les seves característiques principals procedeixen de les tabulatures, com per exemple l’ús de…
Les taules de patronatge de Bócor i Bètulo
El patronatge fou el sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social Una persona lliure amb pocs recursos o amb el desig de millorar la seva posició podia sollicitar l'empara d'un noble patrici nomenant-lo el seu patró, convertint-se, a la vegada, en client El client devia fidelitat al seu patró i havia de posar-se al seu servei quan fos necessari A canvi, el patró li proporcionava suport, ja fos alimentari, financer, en terres o simplement exercint la seva influència social D'igual manera, un esclau afranquit passava a ser un llibert senyor del seu destí, però…
Els nematodes en el control biològic de plagues
Entre els nematodes paràsits que poden actuar sobre organismes perjudicials per als interessos humans, els nematodes entomopatògens –és a dir, els que ataquen els insectes– i els que parasiten llimacs són els que actualment s’utilitzen en el control biològic de diverses plagues agrícoles, forestals i urbanes La facilitat de produir-los de manera massiva i el fet que no cal registrar-los com a plaguicides a diferència dels exhaustius requeriments dels productes fitosanitaris químics i els insecticides microbiològics, a base de bacteris, fongs i virus són algunes de les causes que han despertat…
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
dessalatge

Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’…
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…
arquitectura de vidre

Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…