Resultats de la cerca

Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…

Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…

Retrat de MCarrasco i Formiguera, sd Coll part / GS Manuel Carrasco i Formiguera Barcelona, 1890-Burgos, 1938 havia participat en la Conferència Nacional Catalana del 1922 S’hi va manifestar nacionalista radical, però a diferència de Francesc Macià, que aleshores va fundar Estat Català i va declarar la guerra d’independència, Carrasco va ser un dels partidaris de l’ús de mitjans no violents, que en aquella assemblea van fundar Acció Catalana Com a representant d’aquest partit va prendre part, el 1930, en la conferència de Sant Sebastià, on es va pactar amb els republicans espanyols l’…

L Lúcia votant en les eleccions municipals de 1931, “La Semana Gráfica”, València, 18-4-1931 HAV / GC La figura de Lluís Lúcia i Lúcia representa com poques el drama de molts dretistes espanyols que van patir en la seva pròpia carn els enfrontaments i els sectarismes de la societat dels anys trenta Avui es pot afirmar que Lúcia va ser víctima d’una República que, en plena guerra, era presa de tensions internes, de dobles poders, de lluites entre fraccions, d’urgències bèlliques, una República que no va saber què fer amb un home solitari que en aquells moments no tenia cap…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…

Els terratrèmols de Mèxic Durant el mes de setembre, Mèxic va patir diversos terratrèmols dels 7,1 Mw als 8,21 Mw © ProtoplasmaKid / Iván Martínez Durant el mes de setembre, Mèxic es va veure afectat per una severa crisi sísmica que va afectar diversos punts del país i que va provocar 320 morts, milers de ferits i nombrosos desperfectes El primer dels terratrèmols es va produir a Chiapas, a conseqüència del moviment de plaques ocasionat per una fractura tellúrica ocorreguda a les 2349 h del 7 de setembre Va tenir una magnitud de 8,21 Mw segons el Servei Geològic dels Estats Units…

Quart dels fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas El 1551 la família es traslladà a la cort, aleshores a Valladolid, en cerca de possibilitats econòmiques, però de fet contragué deutes i el pare fou empresonat, malgrat les seves protestes d' hidalguía , que finalment foren ateses Hom pot assegurar que Cervantes no cursà estudis universitaris —la seva presència a Salamanca com a estudiant és una pura hipòtesi—, però potser estudià en un collegi de jesuïtes, qui sap si a Valladolid Seguint un nou trasllat de la cort, la família Cervantes, el 1561, passà a viure a Madrid…

Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…

El gas natural és l’energia fòssil disponible més neta Els governs s’esforcen per assegurar-ne la difusió com a substitutiu del carbó i dels derivats del petroli Espanya és avui encara un país endarrerit pel que fa a l’ús del gas natural, que només hi representa entorn del 10% de l’oferta total d’energia primària, mentre que a la Gran Bretanya hi aporta un 33%, a Itàlia un 30% i a Alemanya un 21% La situació a Catalunya és una mica millor que a la del conjunt de l’Estat la proporció se situava el 1995 entorn del 12% La xifra és, però, una mica enganyosa Si ens fixem en el consum final d’…

Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…