Resultats de la cerca

Situació L’església és erigida en un enclavament, després del territori de Montmajor, situat als vessants occidentals dels rasos de Peguera, en un paratge abrupte delimitat pels municipis de Fígols, Castellar del Riu i Guixers, aquest darrer ja pertanyent al Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 95,3 — y 67,2 31 TCG 953672 Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb l’absis, a primer terme, el qual llueix un ordenat aparell A Bastardes Una vista exterior de l’església des…

Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…

Dones esperant per votar a Barcelona, novembre del 1933 AHC / RM Durant la Segona República es modificà la llei electoral per tal de permetre el sufragi femení, i el 19 de novembre de 1933, per primer cop, pogueren votar més de sis milions d’electores de l’Estat espanyol Les esquerres i la premsa van atribuir el triomf conservador en aquelles eleccions legislatives al comportament electoral de les dones i també a l’abstenció llibertària que els havia restat vots “El món es va perdre per una dona” sanglotà l’esquerra en paraules publicades a “El Heraldo de Madrid”, mentre remarcava al mateix…

Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg del segle XX…

Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola…

Vida Com el seu germà, fou infant de cor a la catedral de Sant Esteve de Viena 1745, on es formà en cant, orgue, violí i composició El 1757 fou nomenat mestre de capella del bisbe de Grosswardein, a Hongria, càrrec que exercí fins el 1763 D’aquest període daten algunes misses, un tedèum, algunes simfonies i un concert Des del 1763 fou músic de cort i mestre de concert del príncep arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, generós mecenes de les arts La seva capella musical constava d’uns cent músics entre italians, alemanys i austríacs, que interpretaven música tant per a l’església…

Vida Darrer fill de Johann Sebastian Bach i d’Anna Magdalena Wülken, JC Bach es formà musicalment amb el seu pare, però qui s’encarregà de dur-ne el pes de l’educació musical fou Johann Elias, cosí segon seu Després de la mort del seu pare, JC Bach fou acollit a Berlín pel seu germà Carl Philipp Emanuel, que li proporcionà una sòlida formació pel que fa a la composició i al clavincèmbal No obstant això, l’estil musical del seu germà no l’influí gaire El que realment el marcà foren les òperes d’estil italià que es representaven a Berlín, ciutat on pogué conèixer l’ofici de compositors com JA…

A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que…

El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…