Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…
El territori i el món rural
El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…
El Segrià
Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada per la ciutat de Lleida, i exerceix un gran poder d’…
El marc històric del romànic del Donasà
Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…
Santa Maria de Lavaix (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista general de les ruines del monestir, segons una fotografia del 1922 Arxiu Mas Interior de l’església abacial el 1922, amb la façana de ponent coronada per un campanar d’espadanya, que va subsistir fins fa pocs anys Arxiu Mas Restes de murs, en bona part engolides per les aigües del pantà d’Escales, l’única mostra que resta d’aquest gran cenobi ribagorçà ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lavaix es troben en un indret normalment negat per les aigües de l’embassament d’Escales, a uns 3 km del Pont de Suert, i només són visibles, i accessibles, quan el nivell…
Els elements del paisatge terrestre
Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…
Els factors demogràfics del creixement econòmic: Catalunya, 1787-1910
L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la mar i els oceans
Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…
Sant Cristòfol de Toses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el campanar M Anglada L’edifici parroquial de Sant Cristòfol de Toses queda aïllat, dominant la vall, damunt el poble de Toses, situat a 1 444 m d’altitud, al costat esquerre del riu Rigart Mapa 255M781 Situació 31TDG189862 Per anar-hi cal agafar la carretera que comença a Planès, al trencall amb la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra, seguint la direcció de la vall amb un trajecte de 9 km Al poble hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà MAB Història El lloc de Toses, juntament amb els dels seus agregats de…
El poblament humà dels deserts i subdeserts càlids
Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…