Resultats de la cerca

Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu La seu és a la ciutat de València

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88…

Nomenat per majoria qualificada del Consell Europeu, amb l’aprovació del president de la Comissió Europea, porta a terme la seva funció d’acord amb els mandats del Consell Europeu L’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, segons la regulació del Tractat de la Unió Europea en la redacció conferida pel Tractat de Lisboa en vigor des de l’1 de desembre de 2009 que modificava tant el nom com les funcions de l’antic  alt representant per a la PESC , presideix el Consell d’Afers Exteriors i és un dels vicepresidents de la Comissió Europea, amb l’especial…

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…

Aquest mapa vol reflectir l’estat de la qüestió del que s’anomena solució de conflictes internacionals en el període 1945-1999 En la seva representació s’han utilitzat diversos criteris, ja que el terme conflicte es pot emprar amb relació a multiplicitat de situacions Com a punt de partida, s’han pres dos elements de base en concepte de criteri seleccionador el de la violència i el de la dimensió internacional, que operen, per l’objectiu plantejat, conjuntament La violència amb què es desenvolupa un conflicte significa que té o ha tingut episodis d’ús de la força armada o si més no de…

El mecanisme d’aprovació de noves lleis parteix de la presentació de propostes que la Comissió Europea únic òrgan facultat per a aquesta funció sotmet al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, els quals consensuen i negocien les esmenes a través del mecanisme anomenat codecisió En determinats casos i en algunes àrees, com ara la fiscalitat, s’adopta un procediment legislatiu especial en el qual el Parlament té una funció exclusivament consultiva Inicialment les seves funcions es limitaven a la consulta i el control, però amb les successives reformes ha anat assolint…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…

L’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986 representà un canvi decisiu per a la situació d’Andorra El Principat andorrà va deixar de ser un Estat tercer, que es beneficiava dels excedents comunitaris, i es va trobar enmig del territori comunitari, sense formar-ne part Les inevitables negociacions amb Brusselles per a garantir un futur econòmic a Andorra van portar les autoritats comunitàries a exigir condicions calia que Andorra adaptés les seves institucions al marc democràtic europeu Van ser sobretot els negociadors espanyols els qui van fer palesa aquesta exigència, atès…