Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Francesc Domènec
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat
Juan José Arreola Zúñiga
Literatura
Escriptor mexicà.
El seu primer llibre, Varia intención 1949, el situà com un dels grans artífexs de la contística del seu país, al qual seguiren Confabulario 1952, reeditat diverses vegades, i Bestiario 1958 L’any 1962 publicà el Confabulario total , que aplegava la major part dels seus relats i l’obra teatral La hora de todos 1954 Posteriorment aparegueren la novella La feria 1964, els relats Palindroma 1971 i el recull de conferències La palabra educación 1973 El 1992 rebé el premi Juan Rulfo
Carlota Torrents Martín
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica aeròbica.
Formà part del Centre Pilar Domínguez i fou campiona d’Espanya d’aeròbic en modalitat de trio 1998, juntament amb Mònica Riba i Noemí Irurtia El 2003 ingressà com a ballarina al grup Esbós Dansa i, posteriorment, dirigí el grup de dansa M’organitzo-Club INEFC És professora d’expressió corporal a l’INEFC de Lleida Ha escrit el llibre Complejidad y deporte 2011 amb Natàlia Balagué El 2013 copresidí el 18è Congrés de l’European College of Sport Sciences
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…
Compilació del dret civil especial de Balears
Dret català
Text legal ordenador del dret civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’Estat espanyol de 1961.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació pel jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al Codi Civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Collegi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins El text estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la…
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol
Literatura catalana
Música
Periodisme
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro i collaborador d’ El Correo Catalán Publicà els primers escrits essent tot just un adolescent en revistes populars catalanistes, tradicionalistes, d’herència renaixentista i oposició al modernisme, com L’Aureneta o L’Atlàntida També participà en tot tipus de certàmens populars, inclosos els Jocs Florals de Barcelona El 1897 ingressà a la universitat i es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Mentre estudiava, fou membre de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, en la qual liderà un grup…
, ,
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
Primer acte del Centenari del RCE Espanyol
El Reial Club Esportiu Espanyol comença els actes del Centenari de la seva fundació amb una festa a l’Estadi de Montjuïc, davant 53000 persones que omplen el recinte A la llotja presidencial, al costat del president de l’entitat, Daniel Sánchez Llibre, assisteixen a l’acte el príncep Felip de Borbó i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Després de la cerimònia inaugural del Centenari, l’Espanyol s’imposa a la selecció d’Argentina per 2 a 0 en partit amistós
esfera pública
Sociologia
Espai de debat i discussió pública en les societats democràtiques.
Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat
John Piper
Pintura
Literatura anglesa
Pintor i escriptor anglès.
Durant la Segona Guerra Mundial pintà una sèrie de quadres que representen carrers i cases desfets pels bombardeigs, amb tècnica fauve , colors foscs i to dramàtic Entre el 1945 i el 1953, continuà evolucionant cap a tendències properes a l’expressionisme abstracte anglès També es destacà per la seva activitat com a escenògraf, fent els dissenys d’obres com Façade , The Quest o Èdip Rei Al seu llibre titulat Buildings and Prospects 1949 estudià el folklore urbà a través de les vidrieres dels pubs victorians