Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Württemberg
Dinastia que regí el territori homònim.
El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…
Santa Maria de Nils (Pontellà)
Art romànic
Situació Part del mur de migdia, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt, avui aparedada ECSA - J Ponsich L’antiga església parroquial de Nils, avui completament desafectada, s’ha convertit en una dependència d’un habitatge particular Nils es troba a llevant de Pontellà, arran de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 45,6” N - Long 2° 50’ 49,2” E S’arriba a Nils des de Pontellà per la carretera D-23 PP Història El vilar de Nils villa Asinilos és esmentat el 930 en el testament del prevere Ànsila, el qual donava a Santa Eulàlia d’Elna l’alou que hi tenia L’església d’Elna rebé…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en…
Sant Vicenç de Vallromanes
Art romànic
Situació Església molt transformada sobre una nau romànica acabada amb un absis llis ben conservat M D Filgueira L’església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes es troba dintre de la població del mateix nom El poble, amb un hàbitat disseminat, s’estén a la vora esquerra de la riera de Vallromanes Mapa L37-15393 Situació 31TDF423976 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers entre els punts quilomètrics 8 i 9 agafarem un trencall a la dreta que deixa en 1 km a Vallromanes Història Segons afirma A Campillo, el nom de Vallromanes prové de Vallis Romanorum i rep al llarg del…
Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta primitiva església parroquial, ara residència d’una petita comunitat monàstica Arxiu Gavín L’església de Collsabadell, bastida a una altitud de 240 m sobre un turó, és situada a la riba esquerra del riu Mogent, al nord-est del municipi de Llinars Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 S’hi arriba per la carretera C-251 de Llinars a Sant Celoni, on al punt quilomètric 12,1, poc després de Llinars, cal trencar cap a l’est per un camí sense asfaltar que mena directament a l’església Actualment hi viu una comunitat de religioses a qui es pot demanar la visita al…
São Paulo, metròpoli multicultural
São Paulo, com Nova York, és una de les grans ciutats del món formada a partir de la immigració internacional vegeu el mapa L'europeïtzació del món Al principi del segle XX els percentatges de població estrangera eren molt elevats, fins al punt d’haver estat denominada la ciutat dels italians, ja que aquests representaven gairebé la meitat de la població total El 1920 més d’un terç de la població de la ciutat era estrangera, amb un 16% d’italians d’origen sense comptar-hi, és clar, els seus descendents En el cens del 1950, encara un 15% de la població total era nascuda a l’…
Francesc Caballé i Pere Vallès. Teles metàl·liques i motlles per a paper moneda
Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…
Les fàbriques Badia, a Ripoll
Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la…
golf

Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…