Guía de Barcelona, 1877. Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada.
L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte. Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos. Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així.
Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona. Gairebé d’una manera exacta. Tots dos van fer teles metàl·liques i tots dos es van especialitzar en la confecció de motlles amb filigrana, destinats a la confecció de paper moneda.
Els teixits de metall eren utilitzats sobretot per a fer sedassos. Francesc Caballé en construí en una època tan llunyana com el 1827. També feia motlles per a papers especials.
Francesc Caballé fou el fabricant dels motlles utilitzats pel Banc de Barcelona en les seves primeres emissions de bitllets. I el 1848, va fer el mateix per als bitllets del Banco Español de San Fernando, futur Banc d’Espanya.
Els motlles de tela metàl·lica per a fabricar paper s’aplicaran després sobre els cilindres de les màquines de paper continu. Caballé ja arribà a aquesta utilització. Eren utilitzats, també, pels rentadors de llanes, per les fàbriques d’estampats. Les teles eren de ferro o de llautó.
Pere Vallès i Llacuna, també industrial barceloní, es presentava com el titular més antic en el sector de la tela metàl·lica i de l’especialitat en motlles per a la indústria paperera. Pel que diuen les referències, havia començat al voltant del 1847, coincidint amb la desaparició de Francesc Caballé.
Vallès es va donar a conèixer a l’Exposició de París del 1868 i fou premiat amb una menció honorífica. Hi presentà dos sedassos per a cerndre farina, “última perfección en toda clase de moldes para papel con letras y dibujos, filigranas o de claros y oscuros de los más caprichosos”. Tenia la fàbrica al carrer de Lladó, núm. 9, de Barcelona.
A l’Exposició Catalana del 1871 també hi va fer bon paper, amb un catàleg fortament ampliat: teles metàl·liques per a fabricació de cartó, per a paper d’escriure, reixats per a claraboies, sedassos per a farina, per a foneria de minerals, motlles per a fer paper. La seva mostra de paper infalsificable oferia una filigrana amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar.
La imatge de les filigranes s’adaptava al mercat on anava. El 1873, la filigrana que presentà a l’Exposició de Viena portava la imatge de l’emperador Francesc Josep i va guanyar un diploma d’honor.
Com que el Banc de Barcelona i altres bancs catalans havien perdut el privilegi d’emissió el 1874, Pere Vallès va haver de treballar per al Banc d’Espanya i per a corporacions públiques que volien papers especials. Ara tenia dos locals: el vell, tocant a l’església de Sant Just de Barcelona i el nou al carrer de Corts, entre les línies dels ferrocarrils de Sarrià i de Tarragona.
El 1882, Pere Vallès va patentar un sistema que s’aplicava a la fabricació a màquina del paper de barba, un paper que s’havia fet sempre a mà. Es tractava d’adaptar “sobre el cilindro unaserie de moldes curvilíneos con su marco correspondiente, llevando cada uno la tela metálica que corresponde al papel que se quiere fabricar” (La Gaceta de la Industria, 25 de febrer del 1882). El primer d’aquests cilindres, fabricat en bronze, va ser construït al taller gironí de Planas, Flaquer i Companyia, sota la direcció de Pere Vallès.
Aquests cilindres es convertiran en un deis principals productes de la seva industria. Els presentarà novament a l’Exposició barcelonina del 1888.
Pere Vallès es va retirar el 1889 i cedí el negoci a l’empresa Masmitjà i Bertran (fàbrica al passatge de la Mercè núm. 7, i despatx al Carrer Ample, núm. 30).
Motlles per a paper moneda
Al començament del segle XIX, les tècniques papereres eren encara molt primitives. Els draps es reduïen a pasta en una tina. L'operari submergia dintre d'aquesta tina el motlle o forma que havia de tenir el paper, de manera que la tela metàl·lica quedés recoberta per una capa fina de pasta. Es treia el motlle, es deixava escórrer l'aigua, es premsava entre draps de llana i es deixava assecar completament, de manera que la pasta adquirís consistència.
Amb l'aparició de les màquines de paper continu, la fabricació de paper a mà va quedar reduïda a un tipus molt selecte de paper o a aquells que havien de reunir unes determinades aplicacions. Per exemple, el paper de les lletres de canvi o el destinat a la fabricació de bitllets de banc. Aquests darrers, per a evitar falsificacions, es feien sobre paper afiligranat. Els fabricants dels motlles teixien una estreta filigrana de fils metàl·lics que quedaven marcats sobre el paper. Aquesta filigrana podia consistir en línies horitzontals o podien arribar a representar un dibuix determinat. Alguns fabricants representaven en aquesta filigrana un animal o una altra forma coneguda, de tal manera que els diferents papers fabricats a mà prengueren el nom de l'animal imprès en filigrana. Es parlava de mida àliga, lleó, petxina o rosari, segons la mida del paper.