Resultats de la cerca
Es mostren 1488 resultats
El llenguatge de la música
Els elements del llenguatge musical Tocar un instrument i cantar són, com parlar, escriure o dibuixar, maneres d’expressar-se i de comunicar-se i, com tots els sistemes de comunicació, tenen les seves regles i característiques pròpies referides al seu tipus de llenguatge específic El llenguatge de la música es basa en sons que poden distingir-se entre ells gràcies a quatre característiques fonamentals to altura del so com a conseqüència del major —agut— o menor —greu— nombre de vibracions per segon, intensitat força dinàmica amb què és emès el so, durada espai de temps que dura l’emissió i…
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…
Noruega

Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
Filipines

Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
Hongria

Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…
Breu història de la indústria
Les activitats industrials de l’antiguitat Durant la prehistòria ja es realitzaven activitats no agrícoles que tenien certa rellevància, en especial l’explotació de les mines, que al seu torn era la base de tota una sèrie d’activitats manufactureres, com la producció d’objectes de metall A Anatòlia, per exemple, durant el sisè millenni aC ja es produïen manufactures d’aram treballat amb martell Posteriorment ja trobem una producció industrial molt diversificada Els egipcis van ser especialment hàbils en l’elaboració de les joies, de la llana i del lli, mentre que els babilonis…
L’explotació, la gestió i els conflictes ambientals de la insularitat
Les mil cares de les illes Semblants i dissemblants alhora les unes de les altres, les illes defugen tota classificació rigorosa N’hi ha de tropicals, temperades o àrtiques de grans i de petites de poblades i de despoblades Però, en realitat, la dificultat principal d’una classificació de les illes no rau tant en la tria dels criteris que les diversifiquen, sinó més aviat en el risc de perdre de vista allò que cada una té de singular en el temps i l’espai Comprendre les illes i explicar-les exigeix romandre fidel a allò que té de particular cada una I encara més quan es tracta de l’…
Humitat oceànica, ni fred ni calor
La benignitat climàtica El règim climàtic del bioma de les selves temperades es caracteritza per la seva benignitat Les temperatures són suaus i fluctuen poc, i les pluges són abundants i estan homogèniament repartides al llarg de tot l’any Així, cap estació no presenta dèficit d’aigua i, si bé en algunes selves es donen períodes curts d’estrès hídric, en general l’aigua perduda per evapotranspiració mai no supera la que proporcionen les precipitacions o les pluges horitzontals En aquestes condicions, es comprèn que el tipus de vegetació que es desenvolupa adquireixi uns nivells de…
Retrat de família
Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…