Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
pK
Química
En els àcids i les bases, operador definit per l’expressió pK = -logK, essent K la constant d’equilibri de la reacció d’un àcid (pKa) o una base (pKb) amb un solvent amfipròtic.
El pK és una mesura de la força dels àcids i de les bases i és relacionat amb la variació d’energia lliure ∆G de la reacció amb el solvent, d’acord amb l’equació En medi aquós, hom pot relacionar el pK b d’una base amb el pK a del seu àcid conjugat mitjançant el valor del producte iònic de l’aigua K w , segons pK a + pK b = pK w , a qualsevol temperatura En aquestes condicions, un valor petit de pK a indica un àcid fort o una base feble acidesa
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
baròmetre aneroide

Esquema de baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura
balener
Pesca
Vaixell construït o adaptat per a la pesca de la balena.
Aparegut al s XV, era una mena de vaixell d’unes 400 tones, de buc molt resistent, per a suportar les pressions del glaç Embarcaven unes set balaneres i posseïen forns per a obtenir l’oli El 1865 fou inventat el canó llançaarpons i de resultes d’això, a la fi del s XIX, hom diferencià el vaixell-factoria del balener, i desaparegueren les baleneres Actualment els baleners són vaixells de desplaçament força variable i tenen com a única finalitat la d’arponar la balena, la qual es recollida pel vaixell-factoria
unicorn
Religions de Grècia i Roma
Animal fabulós en forma de cavall o de boc blanc amb una llarga banya recta al front.
Símbol de la força i de la virginitat, les primeres representacions apareixen en relleus assiris, i la descripció més antiga és deguda al grec Ctèsies ~400 aC, que li atribuïa poders guaridors la banya, reduïda a pols i beguda, era un antídot contra les metzines A l’edat mitjana hom l’identificà amb l’animal bíblic re'em bé que actualment hom creu que es tracta del búfal, el qual, segons la interpretació allegòrica, simbolitzava el Crist “corn de salvació”, encarnat en el si de la Verge Maria
tineids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions molt petites (microlepidòpters), nocturns, i sovint amb una brillantor daurada o blanquinosa.
Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
súlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes a la qual pertanyen dos gèneres i nou espècies, conegudes com a mascarells.
Tenen unes dimensions força grosses, semblants a les oques però amb un perfil aerodinàmic, amb potes fortes i palmejades, ales grosses acabades en punta, cua en forma de falca i bec robust i punxegut El color del plomatge varia entre el negre, el blanc i el castany Són ocells marins que es nodreixen de peixos, que cacen en grup llançant-se en picat sobre l’aigua, dins la qual poden arribar fins a 30 metres de fondària Nien en penya-segats rocallosos El mascarell comú Sula bassana nia al nord de l’Atlàntic
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte