La síndrome de Goodpasture constitueix un trastorn estrany de causa desconeguda. Es caracteritza per la presentació d’hemorràgies pulmonars —que solen generar hemoptisis i anèmia— i glomerulonefritis, la qual ocasiona una insuficiència renal progressiva.
Aquest trastorn es presenta sobretot en homes joves, entre 17 i 27 anys. El primer símptoma sol ésser l’expectoració de sang deguda a l’expulsió de sang acumulada als alvèols per causes desconegudes. Aquesta mateixa sang acumulada dificulta l’intercanvi de gasos als pulmons, de manera que simultàniament, o al cap de poc temps, es presenta també dispnea, que s’intensifica de manera progressiva. Al mateix temps se sol presentar hematúria, és a dir, la presència de sang en l’orina, i es va instaurant de manera progressiva una insuficiència renal a causa del dipòsit d’anticossos en la membrana basal del glomèrul renal. En general es manifesta anèmia deguda a la pèrdua de sang pels pulmons, que origina pal·lidesa de la pell, sensació de cansament i pèrdua de força.
La diagnosi s’estableix a partir de les radiografies de tòrax, on s’observen opacitats que van canviant de grandària i situació, i per la biòpsia renal, en què s’observen les lesions característiques.
El curs de la malaltia és molt variable segons les persones, però en general el trastorn pulmonar i renal es va incrementant d’una manera bastant ràpida i a la fi causa complicacions mortals en pocs mesos. El pronòstic millora força si la malaltia és diagnosticada i tractada en un estadi precoç. El tractament consisteix fonamentalment en l’administració de fàrmacs immunosupressors, que inhibeixen el sistema immunitari, i en la pràctica de plasmafèresi, que consisteix a extreure la sang i tornar-la a injectar després d’haver filtrat el plasma per extreure’n els anticossos involucrats. Quan fracassa aquest tractament de vegades és útil d’efectuar una nefrectomia bilateral o extirpació d’ambdós ronyons, la funció dels quals ha d’ésser substituïda per hemodiàlisis o per una transplantació renal.