Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Torre de Savartès (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Savartès fou una quadra del castell de Banyeres Savartès com a topònim apareix esmentat per primera vegada l’any 936 en la permuta del castell de Castellví de la Marca pel castell de la Guàrdia de Montserrat entre el comte Sunyer i els germans Calabuig í Guadamir En la capbrevacíó del terme i el castell de Banyeres de l’any 1432, en la confessió de Miquel Llagostera, aquest declara que té una casa o alberg al lloc de Savartès, i presenta una carta feta a Bernat Llagostera, en poder de Bernat, clergue, rector de Banyeres, amb data de 25 de juliol de 1250 En una de les afrontacions…
Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de…
Sant Estève de Pesilhan de Conflent
L’actual parròquia del poble de Pesilhan, dedicada a sant Esteve, tal vegada, encara que no és del tot segur, es correspon a l’església de Sant Andriu de la vall de Pesilhan que pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes segons recull una butlla de l’any 974 Aquesta propietat és confirmada a l’esmentat cenobi posteriorment, en un precepte del rei Lotari de l’any 982 i en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 La parròquia de Pesilhan amb l’actual titular apareix documentada l’any 1395 Segons es comprova en el cadastre antic, al seu redós es formà el primitiu nucli de població…
Sant Esteve de Maella
Art romànic
El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de…
Sant Feliu del Palau de Fontova (Graus)
Art romànic
Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en espècie…
Castell de Murcarols o de Murcurols (Gisclareny)
Art romànic
Avui totalment perdut, el castell de Murcarols era prop de la masia de Murcarols Documentat des del segle XIII, era regentat per una família que portava aquest mateix nom en la documentació apareix amb les formes Murterols, Merterols, Murcurols i Murchurols Dins el recinte del castell hi havia l’església de Santa Maria de Murcarols i algunes cases no fou, però, un castell termenat sinó una fortalesa, els senyors de la qual eren feudataris dels barons de Pinós, senyors de Bagà L’any 1254 el fill bastard de Galceran de Pinós, conegut amb el nom de Bord de Pinós, casava la seva…
Jaume Subies
Música
Mestre de capella i compositor català.
La primera notícia de la seva vida musical apareix el 1685, arran del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, succeint al seu mestre, Miquel Rosquelles Poc després, al juliol del mateix any, passà a ocupar el mateix càrrec a la Seu de Manresa, on residí fins el 22 d’octubre de 1695, data en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic Els responsables de Manresa demanaren el seu retorn el 1699 i el 1713, sense resultats Hi ha un Jaume Subies que el 1738, essent mestre de Vic, guanyà la plaça d’organista de Sant Joan de…
Pietro Nardini
Música
Violinista i compositor italià.
Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels…
Elisabet I d’Anglaterra
Música
Reina d’Anglaterra, filla d’Enric VIII i Anna Bolena.
Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué…
Agustí Rodas
Música
Baix català.
Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua com a baix…